Maria Eugènia Jaume forma part del Col·lectiu Recerca, una xarxa de quaranta investigadors que treballen sobre la II República, la guerra civil, la repressió i el franquisme a les Illes Balears. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, explica els objectius i les línies d’actuació del grup, i reflexiona sobre la necessitat de continuar investigant malgrat el context polític actual.
Un col·lectiu per compartir coneixement i sumar esforços
El Col·lectiu Recerca es va constituir oficialment el 2019, però la seva gestació arrenca molt abans. “Va néixer en el sobrer d’una trobada anys abans”, recorda Maria Eugènia Jaume, historiadora i membre actiu de la seva junta directiva. El grup, format per professionals i estudiosos d’arreu de les Illes, té un objectiu clar: estudiar, difondre i recuperar la memòria històrica d’un període clau del segle XX, des de la II República fins a la dictadura franquista.
“Cada poble té el seu investigador, però treballant junts arribam més lluny”, apunta. La col·laboració entre especialistes ha permès organitzar jornades, compartir arxius i impulsar publicacions com Botxins i Repressors resultat d’un treball coral. “Ens complementam. Quan un troba una informació útil per a un altre, la comparteix.”
“Gràcies a la història de les persones, podem anar ampliant els relats i treure temes nous.”
– Maria Eugènia Jaume
Camps de concentració i esclavatge franquista
La trajectòria personal de Jaume s’ha centrat en un àmbit molt concret: els camps de concentració. En destaca un llibre dedicat a les infraestructures construïdes per presoners franquistes a Mallorca, especialment a la zona de Llevant. “Eren carreteres d’ús militar que havien de facilitar el moviment de tropes, sobretot després del desembarcament de Bayo”, explica. Entre les vies destaca el tram entre el cap de Regana i les Coves de Portocolom.
Molts d’aquests espais, segons denuncia, han estat reconvertits en agroturismes o restes difícils de rastrejar. “El bany de Sant Joan de la Font Santa, a Campos, també va servir com a camp durant uns mesos”, recorda. La senyalització és escassa i, segons afirma, el moment actual “no és favorable institucionalment parlant per a la memòria”.
Investigació des de la microhistòria
El Col·lectiu Recerca dona cabuda a múltiples línies d’estudi. Més enllà de la recerca documental o estadística, s’hi treballa també amb relats personals i elements locals. Jaume reivindica la importància d’aquesta dimensió: “Gràcies a la història de les persones, podem anar ampliant els relats i treure temes nous.” En destaca casos com el de Maria Antònia Fernández, que ha aprofundit en el paper del ferrocarril durant la guerra, o les aportacions sobre defensa passiva.
Altres membres del col·lectiu també han obert camins nous. Cita Bartomeu Garí, que ha tractat la repressió general i les presons; Pau Tomàs, amb un estudi sobre les olimpíades populars; Jaume Claret, des del vessant universitari; i Antoni Tugores o Jaume Morey, que han aprofundit en els contextos locals d’Artà i altres indrets.
“Tant en Llorenç Capellà com Josep Massot i Muntaner, juntament amb altres, varen ser sembradors d’aquesta recerca.”
– Maria Eugènia Jaume
“Ara és un mal moment per a la memòria”
Segons Jaume, la falta de recolzament institucional condiciona la continuïtat de la tasca investigadora i la visibilització pública de la memòria històrica. “Ara és un mal moment per a la memòria. Les institucions han deixat de donar suport a projectes com els nostres”, afirma. Sense mencionar noms concrets, apunta al canvi de govern i al paper de formacions com Vox i el Partit Popular en el retrocés de les polítiques de memòria a les Balears. “Hem de seguir fent feina, tinguem recolzament o no”, afegeix.
Malgrat això, el col·lectiu manté les activitats. Les jornades organitzades fins ara han comptat amb una participació destacable. “A Manacor hi va venir una norantena de persones. Sempre hi ha algú que vol explicar una història familiar o aportar dades. Això ens ajuda a seguir reconstruint”, explica.
Malgrat les dificultats, la feina d’investigació continua. La memòria es manté viva gràcies al treball sostingut i a l’interès de la societat civil. “Moltes persones no sabien que hi havia hagut camps de concentració, però sí recordaven camins que se’n deien dels presos. Aquesta memòria ha estat present, tot i el silenci”, afirma.
Com participar al col·lectiu
Actualment, el Col·lectiu Recerca compta amb una quarantena de membres. L’adhesió és oberta: “Tenim gent que publica i gent que no. Tothom hi pot col·laborar”, explica Jaume. Existeix una quota anual per ajudar a sufragar les publicacions i jornades, però no és cap barrera. “No importa el perfil. El que importa és la voluntat de contribuir”, assegura.
Un dels darrers treballs publicats és Botxins i repressors, coescrit per Maria Eugènia Jaume i Pau Tomàs. Però les perspectives no s’aturen aquí. Encara no hi ha data concreta per a noves jornades, però Jaume confia a organitzar activitats coincidents amb el 50è aniversari de la mort de Franco. També li faria il·lusió recuperar i reeditar el Diccionari Vermell, una de les primeres obres que la va marcar: “És un llibre que voldria tenir a la meva llibreria. Tant en Llorenç Capellà com Josep Massot i Muntaner, juntament amb altres, varen ser sembradors d’aquesta recerca.”
Documentar el passat per entendre el present
Les persones que participen en el col·lectiu parteixen d’una premissa clara: cal documentar i explicar el que va passar durant els anys trenta i quaranta del segle XX a les Illes Balears. La II República, el cop d’estat del 18 de juliol de 1936, la guerra civil, la repressió sistemàtica i la consolidació del franquisme són els eixos centrals d’una tasca que combina arxius, testimonis orals i publicacions.
Tot i el silenci institucional i les mancances de reconeixement, l’interès social hi és. “Moltes persones tenen històries familiars per explicar. La memòria ha estat viva, encara que no es pogués verbalitzar”, conclou Maria Eugènia Jaume. I és justament per això que el Col·lectiu Recerca insisteix a continuar. Amb veu pròpia, des del territori i amb rigor.
