L’actriu i dramaturga Maria Garalve estrena ‘La Mala Dona’, el 14 i 15 de febrer a La Fornal de Manacor, un monòleg que neix de la necessitat de qüestionar-ho tot quan sembla que toca ser feliç.
Asseguts en la calma que precedeix l’estrena, la veu de Maria Garalve sona amb la mateixa dualitat que la seva obra: una barreja de fragilitat i determinació. No és només una entrevista; és la crònica d’un procés vital que ha portat l’artista a tancar-se dins una metàfora de plàstic i aire per parlar de la vida, de les pors i de la identitat. Aquest cap de setmana, La Fornal de Manacor es converteix en el refugi d’una dona que, el dia del seu aniversari, decideix que el millor lloc del món és l’interior d’un castell inflable. ENTRADES.
L’aniversari com a frontissa vital
La premissa de La Mala Dona és tan quotidiana com existencialment aterridora. Maria ens submergeix en la ment d’una dona en un moment crític. “És una història concreta d’una dona que està el dia del seu aniversari, atrapada dins un castell inflable que li han duit”. Dins aquesta estructura, la protagonista viu un bloqueig que va més enllà del físic: “Qualque cosa li impedeix sortir d’allà i no acaba d’entendre per què es refugia en aquest castell com un espai de protecció, però també d’aïllament”.
L’obra no és un simple relat sobre una festa frustrada, sinó una exploració profunda dels silencis que guardem. “Són ses línies de pensament que li neixen a aquesta persona en aquest precís instant, que no sabem si se n’està amagant o si se s’està protegint”. Per a Garalve, l’escenari esdevé el mirall d’un procés intern: “És un moment vital de qüestionar-se totes aquestes preguntes que a vegades tenim, però que no ens aturam a pensar la seva resposta”.
“Ha estat una aventura i una feinada, però inevitablement aquesta obra em demanava que l’actués jo. És una cosa molt personal, sincer, humà i delicat; havia de ser jo sa que acabés posant-me en la pell d’aquesta protagonista”
– Maria Garalve
El castell inflable: Entre la festa i l’úter
L’element central de l’escenografia no és un caprici visual, sinó un símbol polièdric que l’actriu ha anat desxifrant durant la creació. “El castell inflable aparentment és una imatge festiva, de diversió i llibertat; una cosa feliç”. Però la fragilitat de l’aire ho canvia tot: “Tant com s’infla es desinfla; és com una metàfora d’un castell de fum i realment tot això està a dins la seva ment”.
Aquesta estructura es converteix en un personatge més, un espai de transició que Garalve descriu amb una sensibilitat gairebé biològica. “Té molts de significats: és el fet de protecció o que, ben bé, és com un úter on ella està a dedins”. Aquesta elecció estètica permet equilibrar el pes de la història: “Situar un tema quotidià, però dramàtic dins un castell inflable fa aquesta simbiosi entre el que és còmic i el que és dramàtic”. És el xoc entre la maduresa i el simbolisme de la infantesa: “És el dia que et fas gran, el dia d’el naixement… és com la vida i la mort de la protagonista”.
L’exigència de ser-ho tot: Escriptura, direcció i interpretació
Maria Garalve ha assumit el repte total de l’obra, recolzada en la mirada externa de Marina Gatell per no perdre’s en el mateix mirall. “L’he escrita i l’interpret, però la direcció està a càrrec de na Marina Gatell. Ella m’ha fet la mirada externa per jo poder trobar noves vies; quan ets autora i intèrpret estàs molt ficada en tot i necessites una persona que et guiï des de defora”.
Tot i l’esforç que suposa, per a ella no hi havia cap altra opció que pujar a l’escenari a defensar les seves pròpies paraules. “Ha estat una aventura i una feinada, però inevitablement aquesta obra em demanava que l’actués jo. És una cosa molt personal, sincer, humà i delicat; havia de ser jo sa que acabés posant-me en la pell d’aquesta protagonista”.
De Barcelona a Manacor: L’evolució d’un text viu
L’obra ha tingut un llarg recorregut abans d’arribar a la seva forma definitiva. Garalve recorda que el punt de partida a Barcelona va ser només l’inici d’una metamorfosi. “Vam fer sa representació ja fa un parell d’anys en format de residència de creació al Tantarantana, però realment ha canviat moltíssim”. Tot i partir d’una mateixa línia, el procés ha estat transformador: “El que farem a La Fornal és completament nou, amb un text nou. És el resultat final total”.
“Actuar m’encanta des de sempre; és un moment d’evasió total, de jugar i d’entregar-me al personatge sense pensar res més”
– Maria Garalve
Una veu pròpia dins “Contat per elles”
L’obra s’emmarca en el cicle de La Fornal “Contat per elles”, una iniciativa que Garalve aplaudeix per donar veu a la diversitat creativa. “En Joan Gomila va pensar que podia ser interessant fer aquesta proposta de diferents espectacles explicats per dones. Cada un és molt diferent de l’altre i així podem donar veus diverses”. Per a ella, la seva proposta és una peça íntima amb ressò col·lectiu: “El meu és una cosa peculiar, amb un context concret però que, al cap i a la fi, traspua moltes més coses”.
Multitasca cultural i la màgia de la gestió
Més enllà de l’escenari, Maria Garalve és un motor cultural inquiet. Guanyadora del premi Llorenç Moyà per Les llibreteres, compagina la interpretació amb la gestió, com en el cas del FAT I FAT FEST. “En el Fat i Fat soc creadora i directora juntament amb en Joan Cassanyes. Ell és mag i va tenir aquesta idea de crear un lloc on dur els millors mags del món aquí a Mallorca; ens vam ajuntar des del començament i ja estem a punt de fer la quarta edició”.
Aquesta polifonia de rols alimenta la seva creativitat, tot i que confessa gaudir especialment de la feina a l’ombra. “M’he demanat què m’agrada més… i quan escric o dirigesc, des d’aquesta part de darrere, gaudesc moltíssim de crear des de la meva intimitat”. Però el verí de l’escenari és irreemplaçable: “Actuar m’encanta des de sempre; és un moment d’evasió total, de jugar i d’entregar-me al personatge sense pensar res més”.
La Fornal: El valor de la proximitat
Per l’estrena de La Mala Dona, Maria tenia clar que l’espai era fonamental per connectar amb l’espectador. “A mi m’encanta La Fornal, és una sala de proximitat que no n’hi ha tantes a Mallorca. Estic acostumada a Barcelona, on veia moltíssim de teatre amb aquest estil de sales on tens els actors allà davant, que sembla que els pots tocar”. Segons l’actriu, és l’escenari ideal per a la seva proposta: “És perfecta per a peces que xerren directament en el públic”.
Un missatge universal i humà
Finalment, Maria reflexiona sobre el fons de l’obra, buscant la connexió més pura amb qui seu a la butaca. “No és que vulgui ser una cosa revolucionària; és una història molt concreta, humil, sincera i humana”. En el fons, és un retorn a l’essencial: “Xerram de grans temes de sa humanitat, però ens oblidam de xerrar de tu a tu i de coses més quotidianes. Tots compartim unes mateixes pors i il·lusions. La Mala Dona és un intentar entendre per què estem aquí”.
