Maria Garcia i Garau guanya el 26è Premi Joan Duch amb Entreforc, una obra que travessa la geografia, la memòria i la crítica social des de Mallorca
L’obra Entreforc ha estat reconeguda amb el 26è Premi Joan Duch de poesia per a joves escriptors. La guanyadora, Maria Garcia i Garau, rep aquest primer reconeixement literari amb un llibre que explora el paisatge mallorquí com a matèria poètica, emocional i política. El jurat —format per Francesc Bombí-Vilaseca, Meritxell Cucurella-Jorba, Anna Gas, Anton Not i Maria Sevilla— ha destacat l’ambició formal del poemari i la seva capacitat per anar més enllà de la temàtica local.
Amb només 30 anys, Garcia i Garau ofereix una obra articulada en quatre parts, cada una vinculada a un territori concret, però també a una dimensió simbòlica i personal. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, la poeta explica els referents i les pulsions que han donat forma a Entreforc, un llibre que parteix del torrent de Pareis per mirar de front la història, l’amor, la natura i les contradiccions del món contemporani.
Un oracle al torrent de Pareis
«Entreforc és un llibre mapa», afirma Garcia i Garau. Aquesta és la idea que guia tota l’estructura de l’obra: una cartografia emocional i geològica que pren com a centre un punt concret del torrent de Pareis, el lloc que la poeta considera el seu oracle. «Tothom hauria de tenir un lloc on fer-se preguntes», explica.
El llibre es divideix en quatre trams que corresponen a zones geogràfiques però també a atmosferes diferenciades. La primera part, Des de s’Mirador a Escorca, se centra en la geologia: «Són poemes de roca calcària, de pedra», diu. La segona part, Des de la mar Mediterrània, introdueix una dimensió més líquida i emocional, amb poemes que exploren el desamor i la força simbòlica de l’aigua. La tercera, Des dels nus de sa corbata, gira cap a la crítica social i l’urbanisme: «Aquí apareixen els tòxics que hem inventat els humans: Àcid clorhídric, Amor corcat, Sucre blanc…». Finalment, l’última secció, Pregàries de entreforc, proposa un retorn al lloc d’origen per formular preguntes essencials al paisatge.
«Em sent hereva de la sensibilitat del meu padrí. Ell era arxiver i va venir a Mallorca enamorat de les muntanyes»
– Maria Garcia i Garau
El llegat familiar i la passió per la muntanya
Per entendre la gènesi del llibre, cal remuntar-se a la història personal de l’autora. El seu padrí, Jesús García Pastor, és l’autor dels volums Rutes amagades de Mallorca, on descriu de manera detallada itineraris a peu per indrets poc coneguts de l’illa. A la seva habitació, Maria conserva aquests mapes: «Vaig veure que podia escriure infinitament sobre aquestes pedres, que m’obsessionen. Són imatges molt potents».
L’impacte visual i emocional de les muntanyes és el que impulsa la poeta a estructurar el llibre com una ruta. «És una manera de tornar als orígens”, els seus pares son mallorquins. «Em sent hereva de la sensibilitat del meu padrí. Ell era arxiver i va venir a Mallorca enamorat de les muntanyes», diu.
Crítica social i vincle amb el territori
Tot i que Entreforc arrenca des de l’experiència personal i el vincle amb el paisatge, el llibre també conté una càrrega de denúncia. A la tercera part, centrada en la construcció humana, apareix la crítica a la massificació turística. Garcia i Garau fa referències directes a zones com sa Calobra o s’Arenal: «Hi ha poemes que parlen de la ferida del turisme. Faig un paral·lelisme entre el parc aquàtic de s’Arenal i la màgica desembocadura de sa Calobra. Hi ha un contrast molt fort».
La poeta també reivindica una escriptura amb consciència política. Alguns textos inclouen pregàries per Palestina, i la seva trajectòria personal està vinculada a col·lectius com el sindicat d’habitatge i el moviment feminista: «Sempre he estat implicada en moltes coses. Aquesta mirada crítica és com entenc el món i sempre hi serà».
«Per jo és important que la cultura pugui traçar ponts entre llocs»
– Maria Garcia i Garau
Del manifest a la poesia
Amb una trajectòria prèvia en l’escriptura de manifestos, Maria Garcia reconeix que traslladar aquest llenguatge al terreny poètic no ha estat senzill. «És el que més m’ha costat. Quan has escrit un tema des d’un lloc molt rígid, fer-ho de manera poètica és complicat», confessa. Tot i així, defensa l’escriptura com una activitat que li proporciona plaer i que seguirà explorant: «No és que senti una passió desbocada, però escriure m’ho fa passar molt bé i m’estimula molt».
Aquesta és una de les raons per les quals, malgrat el reconeixement, la poeta no vol caure en el parany de la projecció pública. El que li interessa és continuar escrivint i dedicant temps a projectes que considera transformadors, com el de memòria històrica autogestionada que du a terme arreu dels Països Catalans.
Edició i presentació d’Entreforc
La publicació d’Entreforc anirà a càrrec de l’Editorial Fonoll, com estableixen les bases del Premi Joan Duch. Maria Garcia i Garau explica que la portada ja ha estat escollida i que el llibre s’imprimirà a mitjan juliol. La presentació oficial tindrà lloc a Juneda el 19 d’agost, coincidint amb la festa major del municipi.
El pròleg de l’obra ha estat escrit pel poeta i editor Pau Vadell, una elecció que Garcia i Garau vincula a una afinitat en la manera d’entendre la cultura, amb voluntat de connectar el vessant polític i el literari. «Per jo és important que la cultura pugui traçar ponts entre llocs», afirma l’autora.
La poeta explica que va tenir dubtes a l’hora d’enviar un llibre tan arrelat a Mallorca a un premi fora de l’illa. «Vaig pensar: què faig enviant això a Lleida?», reconeix. Però finalment s’hi va presentar i Entreforc ha estat premiat com una proposta que traspassa el localisme per obrir un diàleg entre llenguatge, paisatge i consciència crítica.
