La directora de cinema María Herrera presenta El cuento de una noche de verano dins la secció Cortos Baleares de l’Atlàntida Mallorca Film Fest 2025. Es tracta del seu primer curtmetratge com a guionista i directora, protagonitzat per Olivia Delcán i Nacho Sánchez, i amb una temàtica que posa el focus en el desig femení, el consentiment i la reacció íntima davant una agressió sexual subtil. UEP! Mallorca ha conversat amb ella en motiu de l’estrena balear del film.
Un relat íntim que parteix de l’ambigüitat
«No volia mostrar la violència de manera explícita, ni revictimitzar el personatge», explica Herrera, guanyadora d’un Goya com a productora per Arquitectura emocional 1959. El seu curt busca retratar situacions que sovint passen desapercebudes, «formes d’agressió sexual que les dones hem tendit a normalitzar o a infravalorar».
La peça se centra en una trobada sexual on el consentiment és vulnerat per l’home, que es lleva el preservatiu sense avisar. Herrera defensa que no volia construir una víctima plana ni un agressor caricaturesc. «No és l’encaputxat d’un carreró fosc. És un entorn aparentment segur, amb una persona coneguda. Precisament per això costa identificar-ho».
«És esgotador ser tot el temps una víctima. Això també explica perquè moltes vegades es normalitzen determinats comportaments. Però això no vol dir que no siguin greus»
– María Herrera
D’una mirada objectual a una mirada subjectiva
La reacció del personatge femení no és immediata ni contundent. Per a la directora, això reflecteix «una realitat complexa i molt diversa». A mesura que avança el curt, la protagonista passa per diferents fases: confusió, negació, xoc… fins a una presa de consciència que la porta a actuar. «Ella no vol quedar-se només en el paper de víctima. Torna a recuperar la seva mirada, el seu desig, quan contempla la posta de sol al final».
Herrera subratlla que moltes dones viuen exposades a situacions semblants de forma recurrent. «És esgotador ser tot el temps una víctima. Això també explica perquè moltes vegades es normalitzen determinats comportaments. Però això no vol dir que no siguin greus».
Reaccions diverses segons el públic
Després de la seva trajectòria per festivals com ALCINE, el D’A de Barcelona, Seminci o Premier Plan (França), la peça ha generat reaccions polaritzades. «Hi ha gent que no entén per què ella se’n va. M’han preguntat si realment hi ha hagut una agressió sexual. Això m’ha passat tant amb programadors com amb espectadors».
Condicionants polítics i por a la incomoditat
María Herrera també assenyala que alguns festivals han descartat projectar el curt per motius polítics o per por a reaccions adverses. «Molts festivals reben finançament d’ajuntaments, i si aquests estan governats per partits poc afins a produccions feministes, hi ha programadors que no s’atreveixen a incloure el curt a la selecció», explica.
Això, diu, genera una mena d’autocensura vinculada tant al govern municipal com al perfil del públic habitual. «Ens han dit que el curt pot incomodar, o que no s’entendrà, sobretot si el públic és molt major. I en lloc de prendre-ho com un repte pedagògic o com una oportunitat, molts prefereixen evitar-lo».
Aquestes limitacions evidencien que encara hi ha reticències a abordar temes com el consentiment sexual en l’àmbit cultural i institucional. «No és només una qüestió de pressupost o de gènere cinematogràfic. És una qüestió de qui decideix què es pot veure i què no».
«Molts festivals reben finançament d’ajuntaments, i si aquests estan governats per partits poc afins a produccions feministes, hi ha programadors que no s’atreveixen a incloure el curt a la selecció»
– María Herrera
Una escena clau i una aposta pel punt de vista
El film, rodat el 2023, està construït al voltant d’un llarg pla seqüència de vuit minuts. «Volíem que l’espectador estigués dins la perspectiva d’ella. El pla on es mostra el moment de la vulneració dura només dos segons, però canvia completament la percepció del que passa».
Herrera defensa que la narrativa cinematogràfica ha de permetre mostrar la complexitat de les relacions íntimes. «A la vida real no hi ha sempre un crit, una negativa clara. Hi ha confusió, vulnerabilitat, silenci. I això també forma part del debat sobre el consentiment».
Atlàntida i Filmin: dues finestres importants
L’estrena balear de El cuento de una noche de verano tendrà lloc el 30 de juliol a la Sala Rívoli de Palma, amb una segona projecció a Cineciutat l’endemà. La directora valora molt positivament la participació al festival: «Per nosaltres és molt important. L’Atlàntida atrau talent i indústria, i dona visibilitat a projectes que sovint tenen un recorregut limitat».
A més, el curt es podrà veure a Filmin a partir del 15 d’agost, coincidint amb l’inici de la seva campanya a la plataforma. «Filmin ha estat un gran aliat. Han donat suport també al llargmetratge que estem preparant amb Avalon, Desde que tú te has ido, i per nosaltres és clau poder arribar a públic més enllà del circuit de festivals».
Una aposta pels Goya
Després d’una àmplia trajectòria internacional, l’equip treballa ara per fer campanya als Premis Goya. «Hem estat a molts festivals i tenim una bona base per optar a ser un dels curts seleccionats. Seria una forma de continuar donant visibilitat a aquesta temàtica».
Tot i les limitacions del format curt, Herrera defensa el seu valor. «Els curts tenen pocs recursos i menys canals de difusió, però poden fer molt de soroll. I si arriben a gent que pot mirar una situació amb uns altres ulls, ja ha valgut la pena».
