L’espai expositiu El Mirador, situat al carrer dels Set Cantons de Palma, acull durant aquest mes d’abril de 2026 la proposta artística de Maria Huerga. L’autora manacorina, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, presenta una selecció de treballs centrats en la matèria, la forma i la investigació d’espais simbòlics. Aquesta intervenció s’emmarca en la trajectòria de l’artista visual, que des de 1996 ha desenvolupat un llenguatge propi a través de la pintura, el gravat i la performance per analitzar la relació entre l’ésser humà i el seu entorn.
Trajectòria i llenguatges plàstics
L’obra de Maria Huerga es caracteritza per un procés creatiu introspectiu que utilitza diferents tècniques i suports de la creació plàstica. Amb una formació que inclou les tècniques gràfiques, l’interiorisme i el pensament contemporani, Huerga ha participat en més de 40 exposicions internacionals en països com Alemanya, Suïssa, Itàlia i el Marroc. En la seva producció actual, l’artista explora conceptes com l’arquitectura del que és invisible i la construcció de l’absència, integrant influències del context mediterrani i la llum de l’illa amb una sensibilitat personal.
Perspectiva feminista i denúncia social
Més enllà de l’exploració formal de la geometria i l’onirisme, el treball de l’artista manacorina incorpora un fort component de compromís social. Des de l’any 2018, Huerga realitza performances vinculades a la memòria i a la denúncia de la violència masclista. Aquesta mirada feminista és un eix vertebrador de la seva obra, on la condició de dona i artista es manifesta en una meditació sobre les fortaleses i debilitats de la condició humana, generant espais de silenci i buit que conviden l’espectador a una reflexió pausada.
Un projecte visible des del carrer
La mostra s’exhibeix a El Mirador, un projecte gestionat per l’artista Lluís Fuster. Aquest espai presenta la particularitat de ser un indret de cessió per a creadors que només pot ser observat pels vianants des de la via pública o a través de les xarxes socials. D’aquesta manera, les construccions geomètriques i les línies de fuga de Huerga estableixen un diàleg directe amb l’entorn urbà de Palma, convertint l’aparador en una metàfora de llibertat i fragilitat existencial.
