La cantautora Maria Jaume ha iniciat oficialment el camí cap al seu quart treball discogràfic, Sant Domingo Forever, amb la publicació del senzill Amor d’Ultramar. Lluny de l’estancament creatiu, l’artista mallorquina proposa una revisió sonora de la identitat illenca, utilitzant la distància física de la seva residència a Barcelona com a motor creatiu per analitzar l’arrelament. El nou àlbum es publicarà el pròxim 27 de febrer.
L’enyor com a construcció sonora
La peça es presenta com una carta d’amor, però l’objecte de desig no és una persona, sinó un territori. Amor d’Ultramar articula la tensió entre la necessitat de marxar i la inevitabilitat de voler tornar. Segons detalla la mateixa compositora, la cançó funciona com una oda a Mallorca construïda des de l’absència: “Com més passa el temps, més em costa viure’n separada”. Aquesta declaració subratlla el pes de la identitat geogràfica en la seva obra recent, que sembla allunyar-se de la malenconia costumista per abraçar un discurs més complex sobre la pertinença.
Xeremies que actuen com a sintetitzadors
El més rellevant de la proposta no és la temàtica, recurrent en la literatura insular, sinó l’execució tècnica i la producció musical, liderada per Lluís Cabot. Maria Jaume i Cabot han optat per una descontextualització dels instruments tradicionals mallorquins per integrar-los en una estructura de pop contemporani i electrònica.
La producció defuig el purisme folklòric per cercar noves textures: les xeremies s’utilitzen per exercir funcions pròpies d’un sintetitzador, generant capes atmosfèriques, mentre que les castanyetes de jota apareixen accelerades i els tamborinos es presenten distorsionats. Aquesta base conviu amb percussions electròniques i un baix contundent, creant un paisatge sonor on la tradició no és una peça de museu, sinó un element viu i mal·leable.
Arxiu visual de Lloret de Vistalegre
La narrativa es completa amb un videoclip dirigit per MerciXula, que situa visualment l’espectador en l’univers particular de l’artista: Lloret de Vistalegre. La peça audiovisual combina enregistraments actuals amb imatges d’arxiu de les Festes de Sant Domingo. Aquesta juxtaposició de formats —el gra de la imatge antiga enfront de la nitidesa digital— reforça la tesi de la cançó: la convivència, a vegades conflictiva i a vegades harmònica, entre el passat col·lectiu i el present individual de Maria Jaume.
Després de l’etapa marcada per Nostàlgia Airlines, aquest avançament suggereix que Sant Domingo Forever aprofundirà en aquest “realisme màgic mediterrani” que la premsa ha atribuït sovint a l’autora, però amb una aposta decidida pel risc formal. La presentació en directe del disc començarà el 21 de març a l’Auditori de Girona.
