L’artista i escriptora María Llopis acaba de publicar Treinta años follando amb l’editorial Txalaparta. El llibre recull tres dècades d’experiències sexuals, entre els quinze i els quaranta-cinc anys, i parteix d’un projecte d’Instagram que fou censurat. El resultat és un text escrit des de la memòria i enfocat en la reparació col·lectiva, segons la presentació editorial.
Del relat íntim a la proposta política
La pregunta que dona origen al llibre —“¿No has tenido suficiente?”— prové d’una conversa amb una amiga, Rut. A partir d’aquesta qüestió, Llopis articula un recorregut que aborda la sexualitat com un espai de tensió entre eufòria, violència, afecte i autodestrucció. Segons l’autora, cada trobada és una manera de mirar enrere i de transformar el relat viscut.
El llibre defensa una aproximació a la sexualitat que deixi enrere la repressió heretada i la banalització contemporània. Llopis proposa fer servir l’energia sexual per construir una relació sana amb una mateixa, i des d’aquí, amb els altres i amb el món.
Trajectòria com a artista i docent
María Llopis és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i ha cursat estudis de postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Jaume I de Castelló. Actualment, exerceix com a professora del màster Critical Contextual Design a l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria Elisava, a Barcelona.
El seu treball ha estat present en institucions com el CCCB, el MUSAC i el MUAC de Mèxic. També ha col·laborat amb universitats i centres d’art com la Universitat de Zuric (ETH) i ha format part del col·lectiu Girlswholikeporno, actiu entre 2004 i 2007, centrat en l’encreuament entre feminisme i pornografia.
Una continuïtat dins una obra marcada pel feminisme
Treinta años follando s’inscriu dins una línia de publicacions anteriors de Llopis, com El postporno era eso (2010), Maternidades subversivas (2015) i La revolución de los cuidados (2021), també publicades per Txalaparta. Aquest nou llibre reprèn la temàtica del cos i el desig des d’una perspectiva crítica, feminista i autobiogràfica.
Amb aquest volum, Llopis consolida una trajectòria que combina pràctica artística, recerca i docència, i que ha mantingut una línia d’investigació sostinguda sobre gènere, sexualitat i pràctiques de cura.
