María Molero, analista financera de professió, ha creat ‘Bajo el faro‘, un nou club de lectura a Palma que fuig de l’elitisme acadèmic. Un espai on joves que pateixen el ritme frenètic de la vida actual troben, entre esmorzars i cerveses, una excusa per desconnectar de les pantalles, asseure’s a conversar i retrobar-se amb la literatura sense judicis de valor.
De les rendibilitats financeres al refugi de les paraules
Entre les nou del matí i el final de la jornada laboral, la vida de María Molero transcorre entre xifres, fulls de càlcul i anàlisis de dades. Treballa en el sector de les finances a un entorn on s’encarrega d’analitzar rendibilitats. És una rutina marcada per l’exigència i la velocitat que poc té a veure amb el món editorial. Tot i això, ha trobat en la literatura la seva via d’escapament, un projecte que ha donat com a fruit la creació d’un club de lectura a Palma.
«Jo, encara que em vegeu parlar així i la gent de la meva feina em digui que hauria de ser comercial, treball en finances», explica Molero, marcant la distància entre el seu dia a dia i aquesta nova faceta. «És com una cosa fora del que és el dia a dia, perquè al final portem una vida frenètica. Jo en concret analitz rendibilitats des de les nou del matí, i després, quan acaba el dia, fas una altra mena de coses. No té res a veure, no em dedic a la comunicació ni res per l’estil».
Tot i no ser originària de les illes, Molero fa quatre anys que viu a Mallorca. Aquesta recerca d’ancoratge i la necessitat d’aturar el temps la van empènyer a buscar persones amb qui debatre sobre llibres. Davant d’allò que no trobava ben bé a la seva mida, va decidir fundar-ho ella mateixa.
«Buscava un espai on poder compartir l’experiència de llegir. Crec que llegir és una cosa molt íntima, però guanya molt quan es comparteix i quan se sent des d’altres mirades, des d’altres lectors», confessa.
«Volia un club que no fos acadèmic, que no fóssim experts literaris ni analitzéssim els llibres com a tal, sinó que ens poguéssim centrar en el que el llibre ens generava, en com connecten amb nosaltres»
– María Molero
La rebel·lió contra l’elitisme acadèmic
A Palma ja existeixen altres espais de trobada literària. Molero n’és conscient i els valora profundament, però tenia una visió molt específica del que volia construir: una comunitat on la jerarquia literària no existís. Desitjava allunyar-se del format tradicional on un expert imparteix coneixement i la resta es limita a escoltar.
«No dic que hi hagi absència de clubs de lectura a Mallorca, perquè sí que n’hi ha. De fet, jo he assistit a alguns», assenyala. «Volia un club que no fos acadèmic, que no fóssim experts literaris ni analitzéssim els llibres com a tal, sinó que ens poguéssim centrar en el que el llibre ens generava, en com connecten amb nosaltres i que no hi hagués judicis d’opinió. Que fos un ambient íntim i amb llibertat d’expressió».
La creadora de Bajo el faro il·lustra aquesta diferència recordant la seva experiència prèvia com a assistent a un altre reconegut espai de la ciutat. «Vaig anar al club de lectura d’una llibreria, que és cert que el ponent és espectacular, però potser parlem quatre o cinc persones. La resta crec que s’enduu aprenentatge, perquè aprens, però no opina. Al meu, els esdeveniments simplement són tan propers que tothom es presenta, tothom dona una primera opinió del llibre i ja tothom participa des del minut zero».
Aquesta horitzontalitat és la pedra angular del seu projecte. «Per a mi la comunitat a Bajo el faro preval per sobre del llibre», sentencia. «El llibre simplement és el punt de partida, no l’objectiu. Cada sessió és una conversa més que no pas una simple anàlisi, i això és el que ens fa diferents: que no fa falta saber de literatura, només tenir curiositat».
Una litúrgia entre esmorzars i cerveses
L’escenari escollit per a aquestes trobades s’allunya del silenci de les biblioteques o la solemnitat d’algunes llibreries. Actualment, el club es reuneix al Terreno Club, situat al barri d’El Terreno de Palma. Aquest espai permet que la lectura es fusioni amb la quotidianitat i l’oci.
«Ara mateix ens estem reunint al Terreno Club simplement perquè és un lloc que no deixa de ser un restaurant, un bar», descriu Molero. «Des que comencem hi ha gent prenent-se el seu brunch, tothom té el seu cafè, i a l’última vegada ja partíem de cerveses, llavors fa que al final sigui un entorn també més proper, que tothom estigui gaudint d’un esmorzar o de l’aperitiu. Els amos també són molt agradables i ens reserven un espai en concret».
L’estructura de les sessions, de les quals ja se n’han celebrat dues i n’hi ha una tercera programada per al juliol, manté sempre un format obert que inclou veus convidades per enriquir el debat. «Les sessions es caracteritzen perquè sempre ve una persona de fora a comentar el llibre. En aquesta última, per exemple, va venir una directora de màrqueting de Madrid. I ve un escriptor mallorquí a presentar-nos un altre llibre diferent del que hem llegit, un escriptor emergent que està llançant el seu llibre», explica. L’objectiu d’aquesta dinàmica, assegura, és clar: «Sempre convidem algú de Mallorca a què ens presenti el seu llibre una vegada que hem finalitzat el que és l’esdeveniment. La gent ve pel llibre, però el que realment s’emporta és el vincle que es crea».
Fins ara, les lectures han variat, generant dinàmiques de participació diverses. Han llegit La asistenta —una obra de la qual molts assistents n’havien vist l’adaptació audiovisual abans o durant la lectura— i Comerás flores. El pròxim títol a debatre serà Las gratitudes.
«El club funciona una mica com un far, és un punt de trobada. Cadascú arriba amb la seva lectura i entre tots il·luminem noves perspectives»
– María Molero
La xarxa, les pantalles i una generació esgotada
El perfil dels assistents s’allunya de la imatge clàssica dels clubs de lectura per a adults més grans. Bajo el faro ha connectat d’una manera contundent amb una generació jove, especialment femenina.
«Ara mateix és cert que seria més un 80% dones», detalla l’analista. «En aquesta última sessió sí que va venir algú de més edat, però el normal és entre els 25 i els 30 anys, i fins als quaranta anys. O sigui, seria un perfil més jove del que potser trobes en una biblioteca o en una llibreria d’alguna forma més clàssica».
Molero atribueix part d’aquest èxit a la necessitat d’aquesta franja d’edat de trobar un recés de pau davant l’allau d’estímuls digitals i la pressió diària. «La gent està encantada perquè sí que és cert que trob que la gent jove, no tota per descomptat, portàvem —i m’hi incloc— una vida atropellada. Tinc un grup directe que m’està demanant quin serà el pròxim llibre perquè, al final, és el llibre que estan llegint. No dic que si no ho fessin no llegirien, però potser llegirien notícies d’Instagram. El seu llibre ve gràcies a Bajo el faro, que els permet, al final, llegir. No busquem llegir més, sinó llegir millor i junts».
Paradoxalment, encara que el club busca desconnectar de les pantalles per recuperar el contacte directe («el llaç de veure’t i parlar així, en directe, sense una pantalla, és millor, més directe»), el seu creixement ha estat fortament impulsat per Instagram. Aquest altaveu digital ha traspassat les fronteres de l’illa.
«Molts seguidors venen de comunitats de lectors de Madrid», relata. «Sí que és cert que potser actius no en són tants perquè no resideixen a Mallorca, però a l’última vegada van venir dues persones de Barcelona que venien de turisme i es van assabentar per Instagram, i dues persones de Madrid; una era la ponent i l’altra una amiga meva. És el bo de l’era digital, que et permet que no només et segueixi la comunitat mallorquina en si. Potser dels 2.000 seguidors, 500 són mallorquins —que serien els que té qualsevol llibreria de Mallorca— i la resta és comunitat de fora».
Aquesta expansió ha plantejat reptes de format, tot i que Molero prefereix preservar l’essència física. «Ja m’han demanat si es pot fer alguna cosa de manera online, veurem a l’hivern si muntem algun esdeveniment perquè també pugui participar la gent de fora, tot i que seria una mica caòtic haver d’estar pendent tant de l’ordinador com de la gent present. Crec que seria millor fer-ho independent. Tot és aprenentatge, és una cosa emergent».
De fet, el creixement físic a Palma ja ha superat les expectatives inicials. «A la primera sessió seríem unes 15 o 17 persones, i en aquesta última, tenint en compte que gairebé tothom va repetir més la gent nova, érem uns 24 o 25. Va haver-hi molta gent a qui li vaig haver de dir que no. És millor que l’esdeveniment sigui petit, per no morir d’èxit. No sé si a futur ho faré en dues rondes o buscaré un altre espai on realment ningú es quedi fora».
La llum que guia una herència irònica
La tria del nom del club no és casual; neix d’una fascinació personal amb un fort component metafòric i territorial. «A mi m’encanten els fars», confessa Molero. «Sempre m’ha semblat que tenen alguna cosa especial, com que ens il·luminen, ens guien i creen un espai íntim si estàs al seu voltant. Bajo el faro just representa això: un lloc on trobar-nos, compartir històries en un entorn gairebé màgic, molt lligat a Mallorca, que per a mi és molt especial i també té aquesta il·luminació. El club funciona una mica com un far, és un punt de trobada. Cadascú arriba amb la seva lectura i entre tots il·luminem noves perspectives».
Darrere d’aquest impuls de crear un santuari per als lectors s’hi amaga, però, una simpàtica ironia familiar. Mentre ella es troba en un estat de «continu aprenentatge» literari compartint temps entre l’anàlisi financera i la gestió del club, la seva pròpia família observa el fenomen amb certa sorpresa.
«A casa meva, tota la meva família ha estat àvida de la lectura, menys jo», revela amb un somriure. «És a dir, jo he llegit, però res a veure en comparació amb els meus germans o la meva mare. La meva mare és la que més consells em dona sobre el club de lectura perquè ha assistit a un des de fa un munt d’anys. Per Setmana Santa, quan els vaig visitar, només em feien bromes tota la estona. Que jo estigui muntant un club de lectura, sent l’única de la família que no llegia a la seva velocitat, els fa molta gràcia». Així, la filla que es va quedar amb fam de llibres ara n’il·lumina el camí per a desenes de joves esgotats a Mallorca.
