Del 25 de juliol al 24 d’agost de 2025, el Casal de Cultura Can Gelabert de Binissalem acull Pedrada, el projecte de Marijo Ribas presentat dins la Biennal B. Imaginaris del possible, amb comissariat de Pilar Rubí. La proposta parteix d’una realitat documentada als escàners de l’aeroport de Menorca: cada any, s’hi intercepta una tona de pedres i arena que els turistes intenten endur-se de record. Una pràctica que ha estat aturada mitjançant un acord entre AENA i el Consell Insular.
De Menorca a Binissalem, via Mestral
Aquest espoli geològic es converteix en punt de partida de la recerca artística de Ribas. Seguint el rastre de les roques confiscades al final de la temporada turística, l’artista arriba a Mestral, una entitat vinculada a Càritas Menorca dedicada a la reutilització de residus. Allà, les pedres es classifiquen segons el seu color i origen geològic, per ser retornades simbòlicament als seus paisatges d’origen dins l’illa.
És en aquest mateix centre on Ribas entra en contacte amb un altre tipus de material descartat: tones de roba procedents de donacions, moltes de les quals no es poden reintroduir al circuit local i acaben en abocadors tèxtils de diversos països del sud global, com Ghana, l’Índia o Xile.
Escultures de tela amb pedres impreses i roba rebuig
Ambdós fluxos de materials —les pedres i la roba— convergeixen a Pedrada en una sèrie d’escultures tèxtils. Les peces reprodueixen patrons visuals extrets de fotografies de les roques intervingudes, i s’omplen amb la roba descartada per Mestral. Les escultures resultants funcionen com a cossos buits que combinen forma, textura i origen, en una operació artística que retorna la mirada a la mà humana: la que selecciona, classifica, rebutja o revalora allò que toca.
Una banda sonora per a cossos inerts
El projecte inclou també una peça sonora creada per Joana Gomila i Laia Vallès. Aquesta composició busca imaginar un llenguatge propi de les pedres, una manera possible i enigmàtica de comunicació entre elements aparentment muts. La música acompanya les imatges i completa la instal·lació com un canal més d’expressió dins l’experiència expositiva.
Turisme, residus i ecosistemes sota pressió
Pedrada articula múltiples capes de significat: la crítica a l’extracció de recursos motivada pel turisme, les conseqüències de la globalització sobre els residus, la fragilitat dels ecosistemes i la pressió sobre territoris com Menorca, declarada reserva de la biosfera. L’obra s’inscriu dins una línia de treball centrada en la sostenibilitat i les economies circulars, observant els moviments de persones i materials com a formes de circulació desigual.
Una trajectòria internacional en pràctiques crítiques
Marijo Ribas és artista visual, investigadora i dissenyadora. El seu treball qüestiona les relacions de classe, gènere i territori a través de formats com la fotografia, el vídeo i la instal·lació. Ha exposat a espais com CENART (Mèxic), FRAC (Còrsega), Spazju Kreattiv (Malta), Ruse Gallery (Bulgària), Círculo de Bellas Artes (Madrid), CCCB, Es Baluard Museu, entre molts altres, i ha desenvolupat residències artístiques a centres com Lichtenberg Studios (Berlín), Edinburgh Sculpture Workshop o MediaLAB Prado (Madrid).
La seva proposta a la Biennal B 2025 connecta els paisatges insulars amb circuits globals de consum i rebuig, i ho fa des d’un lloc d’observació crítica, material i visualment contundent.
