La filòsofa catalana Marina Garcés publica A les presons del possible, una obra que indaga en la paradoxa que defineix una experiència col·lectiva contemporània: la sensació que tot és possible, però no podem res. El llibre, editat per Tigre de Paper, revisa conceptes clau del pensament occidental per interrogar el significat i l’ús del “possible” com a categoria organitzadora de la realitat.
A les presons del possible parteix de la constatació que, malgrat la proliferació d’opcions, alternatives i discursos emancipadors, les transformacions reals semblen estancades. Aquesta paradoxa, segons Garcés, es manifesta en una repetició del món tal com ja és, fins i tot en les opcions que es presenten com a noves o alternatives.
Una experiència compartida
El llibre no es presenta com una teoria abstracta, sinó com una resposta a una experiència col·lectiva actual. Marina Garcés descriu aquesta experiència com la d’un món que “s’ha quedat sol”. El concepte de “presons del possible” fa referència als múltiples rostres d’aquesta realitat: la possibilitat permanent que, en la pràctica, no condueix a cap canvi efectiu.
L’obra s’interroga sobre com és possible que, dins cada nova opció o alternativa, es repeteixi la mateixa obvietat del món ja conegut. Aquest interrogant estructura el llibre, que proposa una exploració filosòfica del “possible” com a element central dels discursos contemporanis.
El lloc del possible
Garcés argumenta que el “possible” no és només una categoria especulativa, sinó una peça clau en la manera com s’organitza la realitat. L’autora revisa nocions com necessitat, contingència, realitat i possibilitat per mostrar com la idea de possible ha servit per fer la realitat pensable, justificable i transitable.
Aquesta revisió no es limita a una genealogia conceptual, sinó que apunta a una reflexió sobre les condicions mateixes del canvi i sobre la capacitat d’imaginar altres formes de relació amb el món comú.
Pensament crític i col·lectiu
Amb una trajectòria vinculada al pensament crític i col·lectiu, Marina Garcés torna a posar en qüestió les condicions de possibilitat del pensament transformador. El seu treball ha estat reconegut per obres com Fora de classe, Nova il·lustració radical o Ciutat Princesa, i per la seva tasca al projecte Espai en Blanc.
A A les presons del possible, Garcés continua aquesta línia d’investigació, abordant com el llenguatge del possible ha estat incorporat als discursos socials i polítics, sovint com a horitzó d’esperança —per exemple, en lemes com “un altre món és possible”.
El llibre planteja la necessitat d’analitzar críticament com aquest concepte estructura les nostres expectatives, les nostres relacions amb la realitat i les nostres formes de pensar el canvi.
Una nova proposta filosòfica
Editat en català i traduït per Oriol Valls, A les presons del possible compta amb il·lustració de Joan Manel Pérez i forma part del catàleg de Tigre de Paper. L’autora no proposa una solució ni una utopia alternativa, sinó una anàlisi de les condicions que defineixen l’experiència actual de la realitat. L’objectiu és repensar la capacitat col·lectiva d’intervenció i transformació, no des del desig abstracte de possibilitats infinites, sinó des d’una revisió del lloc que ocupa aquest concepte en la nostra manera d’habitar el món.
