Diumenge 20 de març a les 19 hores
Mariona Forteza ens ofereix un viatge molt especial a la sensibilitat illenca mitjançant la música i la paraula. Dels llocs singulars, dels paisatges i de les gents d’ara i de l’antigor. Què ens pot inspirar un monument prehistòric? Quina llegenda amaga un castell com el de Bellver? Es poden oblidar els records de la casa familiar? Son Real a Mallorca, el mar de Menorca, el camp d’Eivissa, Cabrera… Història, intimisme i sensibilitat es combinen en aquest original recorregut per les Illes.
Entrevista realitzada per Constança Amengual.
- “Les veus de la nit” és un viatge molt especial a la sensibilitat illenca. Com descriuries aquesta sensibilitat?
Jo diria que el fet de viure en una illa (i més concretament a les Balears) et posa en contacte amb una sèrie de valors als quals en altres llocs és més difícil accedir. El paisatge en el seu estat més pur, la soledat, l’aïllament. El contacte amb aquests elements dóna com a resultat músiques i històries delicades i alhora crues. - Cinc cèntims de les narracions i les històries que podrem escoltar?
Les narracions són diapositives d’històries personals que d’alguna manera connecten amb les cançons. Les cançons, per la seva banda, evoquen en general històries i personatges de les Illes, com per exemple Francisca Sunyer, autora del llibre “Viure a Cabrera”. - En què t’has inspirat per aquestes narracions? En vivències, lectures…?
Totes dues coses. A les quals cal afegir les versions del cançoner popular de Mallorca, que probablement són les que reflecteixen de manera més perfecta aquesta sensibilitat illenca. I ho puc dir amb aquesta rotunditat perquè no són meves!! La música popular és la més perfecta que existeix perquè és una obra col·lectiva i reflecteix, en carta manera, l’ànima de la terra i tota la seva força. - Combines la música i la paraula en aquest espectacle. És la combinació dels dos llenguatges el que et permet adoptar un to més íntim?
No ben bé. Jo crec que la intimitat la donen clarament les cançons, que són delicades i properes. El fet d’explicar històries és un contrapunt, que ve del fet de ser periodista. Intent combinar aquestes dues facetes: la de fer música i la de contar històries.
- Què destaques de la part musical?
La major part són composicions pròpies interpretades amb guitarra, tot i que també hi ha adaptacions del cançoner popular de Mallorca. Són peces sensibles, delicades i properes. - “Les veus de la nit” també està publicat en format EP. Hi ha les mateixes cançons de l’espectacle?
Sí, efectivament, existeix un enregistrament amb el mateix nom, que existeix en format digital i també físic. Podríem dir que el petit espectacle que faré a La Fornal és una evolució d’aquell EP. Moltes coses han canviat des de llavors. L’EP va néixer com un enregistrament de les cançons que interpretava en aquella època en espectacles de divulgació cultural en espais patrimonials com el castell de Bellver, el cementeri de Palma o Son Real. Ara s’hi afegeixen les narracions, que és la línia que he agafat en els darrers temps amb espectacles com “Llum profunda”. I també altres cançons que no existien en aquell moment, però que sintonitzen amb el seu esperit. - Té res en comú “Les veus de la nit” amb altres espectacles teus com “Llum profunda” i “Mapa de Somnis”?
Sí. Té en comú amb aquests dos espectacles la combinació de la música amb la narració. I també la voluntat de fer una proposta pròxima i delicada.
CONSTANÇA AMENGUAL
