‘Mariona! No deixis la feina’ reivindica l’autenticitat i el dret a ser nosaltres mateixos. La cantant i periodista Mariona Forteza presenta a La Fornal un nou espectacle molt personal.
Mariona Forteza torna a La Fornal per contar-nos sense embuts la seva història, la d’una periodista que decideix abandonar-ho tot per dedicar-se a la música. I si et dediques a allò que sempre havies volgut?, es planteja a aquest nou espectacle, ‘Mariona!, no deixis la feina’. És un monòleg musical que reivindica l’autenticitat i que la crítica ha descrit com a “teatre íntim que surt del cor i arriba a la platea”. El podreu veure diumenge 22 d’octubre a les 19 h a La Fornal. Avui en parlam amb l’artista.
1. Quan decideixes que vols contar la teva història? Com neix l’espectacle?
Ara us desvetllaré una cosa: l’espectacle neix a La Fornal de Manacor! Va ser el març de 2022, després de representar en aquest teatre un concert anomenat “Les veus de la nit”. Era un concert de cançons meves, amb un fil conductor molt senzill, pensat perquè les transicions entre cançons fossin més naturals. Després de fer-lo, em vaig adonar que algunes d’aquelles cançons, així com la història que les acompanyava, tenien una certa coherència, i que amb un text i una dramatúrgia adequats (i unes quantes cançons més que vaig afegir en els mesos següents), podien donar lloc perfectament a un monòleg musical. El resultat va ser “Mariona! No deixis la feina”, que després de tot el procés ha resultat ser molt diferent del concert que vaig fer a la Fornal, tot i que allà hi havia la llavor.
2. ‘Mariona! No deixis la feina’ és en certa manera un retorn a la infància?
Sí, és un retorn a la infància, en el sentit que reivindica l’autenticitat i el dret que tenim tots a ser nosaltres mateixos (i la infantesa és el moment en què la nostra personalitat es manifesta de manera més pura). Però també és moltes altres coses. És una història sobre la vocació, les dificultats laborals del nostre temps, la incomprensió que pateixen les persones que són diferents de la resta, les altres feminitats, la transmissió del llegat familiar. I també sobre el destí.
3. El format continua en la línia dels anteriors amb tu, la guitarra i la veu?
Sí, en aquest sentit és com els anteriors: guitarra, veu, il·luminació intimista. Però és una proposta bastant diferent de la de “Llum Profunda”. “Llum profunda” estava explicada en tercera persona, era un reportatge periodístic escenificat. Aquesta és una història personal, i tot i que continua amb una línia intimista, és una mica més desimbolta i té tocs d’humor.
4. Són totes cançons originals? Què destaques del repertori?
Són totes originals, tret de dues que són populars. És un repertori que surt del cor i de l’emoció més profunda. I tot i que parla de mi, crec que tothom s’hi pot sentir identificat d’una o d’una altra manera. Qui no se’n recorda de la casa familiar, qui no ho va passar malament alguna vegada a l’escola, qui no ha volgut alguna vegada deixar una feina… M’agradaria que els espectadors poguessin riure i emocionar-se amb una història gens excepcional i que, precisament per això, busca ser un poc de tothom.
Informació i entrades en aquest enllaç de ticketib.com.
