L’Acadèmia de Cinema ha informat del decés de l’actriu Marisa Paredes a l’edat de 78 anys. Reconeguda per la seva dilatada trajectòria, va presidir l’Acadèmia de Cinema i va rebre el Goya d’Honor el 2018.
Els inicis a Madrid
Nascuda a Madrid el 1946, Paredes va començar la seva formació artística al Conservatori i a l’Escola d’Art Dramàtic. La seva vocació primerenca la va portar a debutar al cinema amb només 14 anys sota la direcció de José Osuna en Esta noche tampoco i José María Forqué en 091 Policía al habla. Posteriorment, es va consolidar a la televisió i el teatre amb obres d’autors com Ibsen, Shakespeare, Chejov o Neville, destacant a l’emblemàtic programa Estudio 1.
Primeres passes al cinema
Els seus primers papers al cinema es van concentrar en comèdies i personatges secundaris. Alguns dels títols més destacats d’aquesta etapa inclouen Carola de día, Carola de noche de Jaime de Armiñán, La revoltosa de Juan de Orduña i El perro d’Antonio Isasi-Isasmendi, treballs que la van situar com una actriu habitual en les produccions dels anys seixanta i setanta.
Consolidació als anys vuitanta
Als anys vuitanta, Paredes va participar en pel·lícules destacades com Ópera prima de Fernando Trueba i Sus años dorados d’Emilio Martínez Lázaro. El seu primer treball amb Pedro Almodóvar va arribar amb Entre tinieblas, iniciant una col·laboració que la convertiria en una de les seves actrius icòniques en títols com Tacones lejanos, La flor de mi secreto, Todo sobre mi madre i La piel que habito.
Presència internacional
La seva carrera també es va expandir internacionalment amb directors europeus com Amos Gitai (Golem, l’esprit de l’exil), Daniel Schmid (Hors saison) i Roberto Benigni (La vida es bella). Va compartir pantalla amb figures destacades com Marcello Mastroianni en Tres vidas y una sola muerte de Raoul Ruiz.
Llarg recorregut professional
Amb més de 75 pel·lícules al seu historial, Paredes va treballar amb directors com Guillermo del Toro a El espinazo del diablo, Arturo Ripstein a Profundo carmesí i Jaime Rosales a Petra, un dels seus darrers treballs cinematogràfics.
Reconeixements i càrrecs institucionals
Entre el 2000 i el 2003, Paredes va exercir com a presidenta de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya. Va acumular distincions rellevants com el Premi Nacional de Cinematografia, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts i la Gran Medalla Vermeil de la Vila de París, a més de guardons en festivals internacionals com els de Karlovy Vary, Taormina, Gijón, Màlaga i Valladolid.
Foto de Marisa Paredes, 2024 © Enrique Cidoncha
