La Rosa

Marta Robles (Las Migas): "Quanta més mescla i més risc, millor"

📅 Data: 13/12/2026

⏰ Hora: 7:00 pm

📍 Lloc: Trui Teatre

Las Migas: "Quanta més mescla i més risc, millor"

El pròxim 13 de desembre de 2026, a les 19.00 hores, l'escenari del Trui Teatre de Palma es convertirà en l'epicentre d'una trobada musical excepcional on el flamenc i la tradició balear s'uniran en una mateixa veu. El Festival Paco de Lucía Mallorca posa la culminació a la celebració del seu cinquè aniversari amb un concert de Nadal concebut de manera completament específica per a aquesta ocasió. Les protagonistes d'aquesta vetllada històrica són Las Migas, una de les formacions de flamenc amb més projecció internacional de l'actualitat. Després de vint anys ininterromputs de trajectòria musical i d'haver defensat el seu art en més de cinquanta països, la banda aterra a l'illa avalada per una fita a l'abast de molt pocs: haver guanyat el Latin Grammy al Millor Àlbum de Música Flamenca en dues ocasions, els anys 2022 i 2025.

Per a aquesta cita mallorquina, presenten un espectacle que entrellaça els grans èxits de la seva extensa carrera, composicions del seu aclamat àlbum 'Flamencas', i una minuciosa selecció de nadales reinterpretades amb el seu segell inconfusible. A més, el concert comptarà amb la participació de l'artista convidada Maria Hein, encarregada d'interpretar dues peces monumentals: 'El Cant de la Sibil·la', declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i 'La Balanguera', himne oficial de Mallorca, just en l'any de la commemoració del seu centenari. Enmig d'aquests preparatius, parlem de forma pausada i íntima amb Marta Robles, guitarrista flamenca, compositora i fundadora de la banda, per endinsar-nos en el procés creatiu, les pors, les arrels i l'essència d'una vida dedicada a la música.

"Soc una persona molt exigent amb tot el que faig, és part de la meva manera de ser, i, per molts premis que rebi, sempre pensaré que he de continuar millorant"

– Marta Robles (Las Migas)

Las Migas: "Quanta més mescla i més risc, millor"

El vertigen de l'èxit i la resposta als puristes

L'obtenció de dos guardons de la magnitud d'un Latin Grammy en menys d'un lustre col·loca inevitablement qualsevol artista sota un focus d'atenció permanent. En una disciplina tan arrelada com el flamenc, l'èxit massiu i el reconeixement de la indústria plantegen un escenari complex. Quan se li demana a Marta Robles si un reconeixement d'aquest calibre atorga llibertat absoluta per crear o si, al contrari, afegeix una pressió asfixiant, especialment per part dels sectors més puristes i ortodoxos del gènere, la fundadora de Las Migas analitza la situació des de la sinceritat absoluta.

"Sento una mica de les dues coses! D'una banda, aquest reconeixement ens ha donat molta tranquil·litat i confiança en la nostra música, en el que fem i en el que intentem transmetre. És un premi molt important, gens fàcil d'aconseguir, i molt menys dues vegades! D'altra banda, estar en el punt de mira fa que sigui inevitable que molta gent opini. També sentim la responsabilitat de continuar creixent i millorant cada dia, encara que aquesta és una sensació que ens acompanya des de sempre. Soc una persona molt exigent amb tot el que faig, és part de la meva manera de ser, i, per molts premis que rebi, sempre pensaré que he de continuar millorant."

Pel que fa a l'escrutini de l'ortodòxia flamenca, la compositora manté una postura frontal i reivindicativa respecte a la llibertat creativa que defineix la identitat de la banda des dels seus inicis fa dues dècades.

"Els puristes no ens preocupen gaire perquè nosaltres mateixes no som puristes de res. Al contrari: quanta més mescla, més color i més risc, millor!"

L'ombra de Paco de Lucía i el repte d'un format nadalenc

Formar part de la programació d'un esdeveniment que porta el nom del geni d'Algesires no és un tràmit qualsevol. Las Migas, que ja van trepitjar l'escenari d'aquest mateix festival en l'edició de l'any 2024, tornen ara per tancar el cinquè aniversari. Davant la qüestió de si invocar la figura del mestre encara imposa respecte abans de sortir a l'escenari, Robles confessa la profunda veneració que senten pel seu llegat i com aquest actua com un motor intern.

"La figura de Paco de Lucía ens inspira moltíssim respecte, tant pel seu nom com pel seu llegat. Però, sobretot, ens dona força i inspiració per continuar estudiant i aprenent incansablement, tal com feia ell. Sentim un enorme orgull de participar en aquest festival que porta el seu nom."

Aquesta recerca constant d'aprenentatge cristal·litza de manera directa en el format escollit per a la vetllada del Trui Teatre. Apropar-se a l'univers de les nadales tradicionals podria semblar una aposta arriscada després de tants anys construint un repertori propi basat en el flamenc contemporani. No obstant això, quan se li planteja si s'han convertit en unes artistes capaces d'adaptar-se a qualsevol format sense perdre comoditat, la guitarrista respon amb entusiasme, subratllant el caràcter emocional i familiar del projecte.

"Nosaltres ens sentim còmodes fins i tot cantant el Cumpleaños feliz! Les nadales formen part de les nostres tradicions familiars. Cadascuna canta a casa les de la seva pròpia terra i les que ha après de la seva família, així que poder reunir totes aquestes tradicions en un nou espectacle és un treball preciós que estem gaudint moltíssim. Crec que el nostre públic també ho gaudirà. Aquest concert és un autèntic caramel, ple d'emocions i de moments que ens porten records."

Las Migas: "Quanta més mescla i més risc, millor"

"Crec que el nostre públic també ho gaudirà. Aquest concert és un autèntic caramel, ple d'emocions i de moments que ens porten records"

– Marta Robles (Las Migas)

L'encontre amb l'ànima de Mallorca: Maria Hein i el català

La decisió d'unir el seu art flamenc amb el cant d'arrel balear converteix la data del 13 de desembre en un autèntic repte cultural. La presència de la cantant mallorquina Maria Hein per interpretar himnes de la talla de 'La Balanguera' o 'El Cant de la Sibil·la' exigeix una preparació i una permeabilitat especials. Respecte a què coneixen prèviament de l'artista convidada i del pes històric de les cançons que interpretaran juntes per primera vegada, Marta Robles mostra una gran predisposició artística.

"A la Maria la seguim des de fa temps i ens encanta la seva veu, el seu estil... ens encanta tot! Encara estem descobrint i xopant-nos d'aquesta part del repertori, perquè són nadales noves per a nosaltres. I això ens agrada molt: sempre gaudim enfrontant-nos a nous reptes."

Aquesta col·laboració planteja el dubte de com rep habitualment l'espectador insular una proposta d'arrel andalusa com la seva. Quan se li pregunta directament si considera que el públic mallorquí aprecia el flamenc i si aconsegueixen connectar-hi fàcilment, la resposta evidencia la comunió existent.

"Moltíssim. Ho sentim cada vegada que actuem allà. De tota manera, la música de Las Migas està impregnada de flamenc, però no fa falta ser un expert per gaudir dels nostres concerts. A més del flamenc, explorem molts altres colors i estils musicals."

Aquesta voluntat d'exploració i integració anirà un pas més enllà al Trui Teatre. Davant la pregunta directa de si s'atrevirien a traspassar les barreres lingüístiques habituals del seu gènere i interpretar algun tema en català per a aquesta ocasió, Robles és categòrica.

"I tant! De fet, tenim diversos temes en català dins d'aquest espectacle."

La vida a la carretera: esgotament, grues i llocs recòndits

Més enllà dels guardons i dels escenaris de prestigi, la realitat de Las Migas està forjada en el trànsit constant. Dues dècades de carrera i concerts en una cinquantena de països dibuixen un mapa vital ple d'extrems, on la música conviu amb les esperes, els trajectes infinits i la convivència. Explorant aquesta faceta més íntima de l'ofici, preguntem pel lloc més aliè, insòlit o curiós on han arribat a desplegar el seu directe.

"Vietnam, potser. Fa poc vam ser allà i crec que és un dels llocs més singulars en els quals hem actuat. És un lloc preciós, però molt diferent d'allò a què estem acostumades."

Aquesta dinàmica nòmada de vols intercontinentals ha acabat desgastant certes preferències logístiques. A l'hora de confessar quin és el mitjà de transport que les fa sentir més còmodes quan han de sortir de gira per sumar noves dates al calendari, la guitarrista admet un cansament evident cap als aeroports.

"Crec que el cotxe o el tren. Em sembla que estem una mica fartes d'agafar tants vols."

La carretera, doncs, esdevé l'hàbitat natural. I, paradoxalment, per suportar les hores d'asfalt, la pròpia discografia de la banda funciona com a banda sonora per equilibrar els estats d'ànim del grup dins del vehicle. Segons el moment del viatge, Robles té clares quines de les seves composicions s'ajusten millor al trajecte.

"Depèn del moment. Si necessites música que et pugi l'ànim, pot ser 'Antonia' o 'Luna', el nostre últim single. Si busques una mica de tranquil·litat, et diria 'Hacerme viejo' o 'Tu planeta'."

Aquestes llargues travessies sobre l'asfalt, sovint marcades per la pressa per arribar a temps al següent compromís professional, també han generat situacions al límit del surrealisme. Demanada per una anècdota memorable viscuda en ruta, la compositora recupera un episodi frustrant als Estats Units que, amb la distància del temps, ha esdevingut còmic.

"Moltes! La més graciosa, encara que en aquell moment també va ser horrible, ens va passar en sortir de Nova York. Vam punxar una roda i, després de passar hores esperant la grua, quan per fi va arribar, en lloc de portar-nos a la cabina amb el conductor, ens van deixar pujades al nostre propi cotxe, damunt de la grua! Imagina't la broma. Això sí, vam trigar unes sis o set hores a arribar al següent concert i vam acabar esgotades."

Dins d'aquesta rutina nòmada, on els horaris es difuminen i el cansament s'acumula, els petits detalls materials cobren una importància cabdal. Per exemple, quin és aquell mos que resulta absolutament innegociable i imprescindible a l'hora d'afrontar viatges de llarga durada?

"Doncs... aquelles tortitas de blat de moro que tenen gust d'olives i altres coses! Ens encanten."

I quan la carretera finalment s'acaba, l'arribada a la destinació no sempre significa el descans desitjat. Al llarg de vint anys recorrent el món, el grup ha hagut d'adaptar-se a tota mena de condicions logístiques. Preguntada per l'allotjament més estrany, inquietant o recòndit en el qual han hagut de passar la nit abans d'una actuació, la memòria ens porta de nou a la costa oest nord-americana.

"A San Francisco ens vam allotjar en una casa que semblava treta d'una pel·lícula de por, plena de joguines antigues i nines. Crec que cap va aconseguir dormir gairebé aquella nit, de la por que vam passar!"

Tino Martinez

Violències masclistes 25N
La Rosa
Dijous BO 2026
UEP! Mallorca
UEP! Mallorca és una plataforma cultural amb una pàgina web www.uepmallorca.app dedicada a l'actualitat cultural i amb una aplicació dedicada exclusivament a esdeveniments a Mallorca relacionats amb la cultura i el lleure

CONTACTE

Notes de premsa
Convocatòries
Esdeveniments
Contacta a: hola@uepmallorca.app

Editor: Tino Martínez

AMB EL SUPORT DE:

 

Servei de Normalització Lingüística
Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca

Consell de Mallorca

institut d'estudis baleàrics
Govern de les Illes Balears
Conselleria de Turisme, Cultura i Esports

Institut d'Estudis Baleàrics