LaBreu publica la versió catalana del títol més llegit de Matvejevi?
LaBreu Edicions publica per primera vegada en català Breviari mediterrani, el llibre més reconegut de l’escriptor i assagista Predrag Matvejevi? (Mostar, 1932 – Zagreb, 2017). La traducció és obra de Pau Sanchis Ferrer i parteix de l’última versió revisada en llengua croata, a la qual s’hi afegeix un text inèdit de l’autor. El volum inclou en la seva coberta una fotografia de Toni Catany, Llucalcari, 1979, cedida per la Fundació Toni Catany.
Una obra de referència sobre el Mediterrani
Breviari mediterrani ha estat descrit al llarg dels anys com un llibre difícil de classificar. S’hi han atribuït definicions diverses: portolà literari, assaig poètic, recull d’aforismes o crònica de viatge. El mateix Matvejevi? obre l’obra parlant del Mediterrani com un mosaic format per components diversos. Amb aquesta premissa, articula un relat que combina reflexions geogràfiques, lingüístiques, cartogràfiques i històriques.
El llibre proposa una aproximació a la paraula «Mediterrani» des de múltiples angles i disciplines. En aquest sentit, s’ha considerat una lectura fonamental dins la literatura europea contemporània, i ha rebut l’atenció d’intel·lectuals com Claudio Magris i David Guzman.
Una publicació llargament desitjada en llengua catalana
En una visita a Barcelona l’any 2004, Matvejevi? va expressar el seu desig que Breviari mediterrani fos traduït al català. Segons va afirmar, la llengua catalana era per a ell una llengua eminentment mediterrània. Vint anys després, aquesta aspiració es fa realitat amb l’edició de LaBreu.
Amb aquesta publicació, LaBreu suma un nou títol al seu catàleg d’autors internacionals, després d’haver editat també L’altra Venècia de Matvejevi? l’any 2024. La nova edició ofereix al públic catalanoparlant l’oportunitat d’accedir a una obra clau per entendre la identitat cultural del Mediterrani.
Context biogràfic de l’autor
Predrag Matvejevi? va ser un intel·lectual europeu amb una trajectòria acadèmica destacada. Va exercir la docència a la Universitat de Zagreb, a la Sorbona, a la Sapienza i al Collège de France, especialitzat en literatura francesa, comparada i eslava. A partir del conflicte a l’antiga Iugoslàvia, va adoptar una posició crítica i va marxar a l’exili, primer a França i després a Itàlia.
L’autor va mantenir una intensa relació epistolar i intel·lectual amb escriptors com Raffaele La Capria i Claudio Magris. La seva obra ha estat reconeguda com una aportació rellevant al pensament europeu contemporani.
