El Teatre Principal de Palma es converteix aquest cap de setmana en l’epicentre de la programació cultural de la ciutat amb dues propostes que, des de llenguatges diferents, posen el focus en la genealogia femenina i la identitat. D’una banda, el V Festival Paco de Lucía Mallorca porta a l’escenari la força del flamenc contemporani amb María Terremoto i Mala Rodríguez; de l’altra, l’autora Lara Díez Quintanilla presenta una revisió de la memòria familiar a través de la figura de l’àvia a l’obra Mary. Totes dues peces exploren, des de la música i el text, el pes de l’herència i la vigència dels referents femenins en la creació actual.

María Terremoto i el manifest del cante heretat

Aquest divendres 13 de març, a les 20:00 hores, María Fernández Benítez, coneguda artísticament com María Terremoto, presenta l’espectacle Manifiesto. Nueva era. La cantaora, vinculada per llinatge a una de les estirps més reconegudes del flamenc, planteja una proposta que transita des de l’arrel del romanç fins a la lluminositat de les buleries. L’espectacle té una durada prevista de 75 minuts i els preus de les entrades oscil·len entre els 10 i els 45 euros.

La funció s’emmarca en la cinquena edició del Festival Paco de Lucía Mallorca – Palma Flamenca i destaca per la col·laboració de Mala Rodríguez com a artista convidada. Ambdues intèrprets compartiran escenari per executar temes com La cocinera, en una col·laboració que busca hibridar el flamenc tradicional amb sonoritats actuals. La proposta de Terremoto se centra en una recerca de la nuesa interpretativa, fugint d’artificis per reivindicar un llenguatge propi que, tot i respectar l’eco antic de les gravacions clàssiques, s’emmarca en un context de renovació del gènere.

La memòria de les dones silenciades a ‘Mary’

Dissabte 14 de març, a les 18:00 hores, el relleu a la sala el prendrà Lara Díez Quintanilla amb Mary, una producció de Flyhard Produccions. L’obra, un monòleg de 90 minuts interpretat en català i castellà, s’articula com un homenatge a les dones nascudes durant la dècada dels anys trenta. Amb un preu únic de 25 euros i recomanada per a majors de 16 anys, la peça utilitza la figura de l’àvia de l’autora per bastir un relat sobre el llegat invisible de les generacions de dones que han sostingut les estructures familiars des de la discreció.

L’obra de Díez Quintanilla fuig de la solemnitat per abordar, a través de l’humor i la tendresa, la influència que aquestes dones han tingut en la configuració del llenguatge, els valors i les decisions de les generacions posteriors. Mary funciona com una metàfora de la matrioixca, representant totes les figures femenines —mares, àvies, netes— que conformen la identitat col·lectiva. El text reivindica la importància de reconèixer les històries que han estat silenciades sistemàticament pel relat oficial, situant el focus en la quotidianitat com a espai de resistència cultural.