La ciutat de Palma inicia el mes de febrer de 2026 amb una agenda cultural que pivota entre la recuperació del patrimoni històric i el qüestionament de les noves tecnologies en la creació. Sota el paraigües de la candidatura a Capital Europea de la Cultura 2031, les institucions municipals han articulat una proposta que abasta des de la música simfònica amb missatge social fins a l’estudi de la identitat artística en l’era de la intel·ligència artificial. Aquesta programació cultural a Palma busca transcendir l’entreteniment per oferir espais de pensament crític en escenaris com el Casal Solleric, Can Balaguer i la Fundació Miró Mallorca.
El diàleg entre l’autoria humana i la tecnologia
Al Casal Solleric, l’exposició de Pelayo Varela, The Artist Is Dead, Long Live AI, planteja una tesi sobre el paper del creador en un context on els algorismes comencen a actuar com a nous agents en l’escenari artístic. L’obra de Varela, que es podrà visitar fins a l’11 de març, repassa dues dècades d’obsessions sobre l’autoria i la identitat, situant l’espectador davant l’abisme d’un futur on la producció artística es veu qüestionada per la capacitat de la intel·ligència artificial.
D’altra banda, la planta noble del mateix centre acull des del 5 de febrer la mostra d’Eva Lootz, Lo tengo en la punta de la lengua. Lootz, reconeguda amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, explora els vincles entre la lingüística, el feminisme i l’ecologia, posant l’accent en les llengües en perill d’extinció i la “ruptura de les convencions per mitjà del no fer”.
Patrimoni viu i memòria de les cases senyorials
Can Balaguer referma el seu paper com a centre de conservació del patrimoni amb activitats que desglossen l’evolució urbanística de Palma. A partir del 27 de febrer, el programa educatiu Can Balaguer. La casa medieval oferirà visites dialogades per explicar com el desviament de la Riera al segle XVII va permetre la configuració actual de carrers com el Born o la Unió. La troballa de pintures murals del segle XIV durant la rehabilitació de l’edifici serveix de base per narrar el passat més remot de la propietat.
Aquesta visió històrica es completa amb la proposta Taula: Gabinet de curiositats, comissariada per treure a la llum obres inèdites o perifèriques d’artistes consolidats com Maria Carbonero, Ramon Canet o Toni Catany, que normalment romanen ocultes als seus tallers. Aquesta programació cultural a Palma permet un diàleg estètic entre el patrimoni barroc del casal i la creació contemporània mallorquina.
Cinema documental i compromís social
La Fundació Miró Mallorca es converteix en la seu mallorquina del Festival Internacional de Cinema i Art de Barcelona (DART). Del 5 al 26 de febrer, es projectaran quatre documentals que connecten la creació artística amb els processos socials. Destaquen títols com Radical Women, que recupera l’obra d’artistes visuals d’Amèrica Llatina entre 1960 i 1985, i Beyond the Visible, centrat en la figura de Hilma af Klint, pionera de l’abstracció esborrada per la narrativa patriarcal del mercat de l’art.
En l’àmbit escènic, la Banda Municipal de Música de Palma presenta el 27 de febrer el concert didàctic Escolta’m: la música com a veu contra el bullying, amb la participació de Nous Vents Teatre, integrant la disciplina musical en la conscienciació sobre les problemàtiques juvenils.
L’art com a eina de denúncia pacifista
L’Espai Cúbic de la Fundació Miró acull la instal·lació immersiva de Grip Face, Utopía del Lodo, Sashimi de Bruma. Mitjançant dotze escultures suspeses que reprodueixen el símbol de la Unió Europea amb cordes d’espines, l’artista qüestiona la identitat pacifista del continent davant els conflictes bèl·lics actuals, inspirant-se en els bombardejos de parcs infantils a zones en guerra.
