L’Acadèmia de Cinema ha traslladat aquest divendres la projecció del documental Flores para Antonio al Centre Penitenciari de Dones Wad-Ras, a Barcelona, en una iniciativa que vincula la celebració dels Premis Goya 2026 amb el teixit social de la ciutat. L’activitat, que ha comptat amb la participació de l’actriu i productora Alba Flores i la codirectora Elena Molina, ha permès establir un col·loqui amb les internes sobre els eixos temàtics de l’obra: el dol, la responsabilitat individual i l’impacte de les addiccions, elements que articulen la narrativa d’aquesta peça documental nominada a dues estatuetes.
El cinema com a eina de reparació i diàleg
L’acte s’emmarca dins el programa d’activitats prèvies a la gala dels Goya i pretén utilitzar el llenguatge audiovisual com un mecanisme de reflexió en els processos de reinserció. Flores para Antonio no és només un homenatge als pares de l’actriu, Antonio Flores i Ana Villa, sinó que s’endinsa en qüestions complexes com la culpa i el pes de l’estigma social que envolta el consum de drogues. Durant la trobada, Flores ha definit el projecte com un procés “sanador i terapèutic”, una premissa que ha servit per connectar amb les vivències de les dones privades de llibertat.
La recepció de les internes ha estat marcada per una implicació directa amb la figura de l’actriu, a qui han rebut cantant fragments de l’obra. Flores ha aprofitat l’espai per desvincular la identitat de les persones de les seves accions passades, tot afirmant que “tu no ets el pitjor que has fet a la vida; ets molt més que això”. Aquesta distinció entre la culpabilitat jurídica i la responsabilitat personal ha centrat bona part d’un debat on l’empatia ha funcionat com a nexe entre les creadores i el públic.
De la ficció televisiva a la realitat penitenciària
Un dels punts d’interès del col·loqui ha estat la vinculació d’Alba Flores amb la sèrie carcerària Vis a Vis. Les internes han interrogat l’actriu sobre la seva experiència en aquella producció, fet que ha permès analitzar les distàncies entre la representació mediàtica i la realitat quotidiana dels centres de dones. Flores ha admès la dificultat de comprendre realment el procés d’internament des de la interpretació, tot i que ha subratllat que en el rodatge existia la voluntat expressa de prioritzar la dimensió humana i la sororitat entre els personatges.
L’agraïment de les internes ha posat de manifest la funció del cinema com un parèntesi en la rutina penitenciària, destacant la capacitat de la cultura per oferir espais d’evasió i reflexió intel·lectual. Com a tancament, les dones han interpretat “Alba”, la cançó que Antonio Flores va compondre per a la seva filla, tancant el cercle emocional que proposa el documental.
Protocol institucional i suport a la maternitat
Abans de la projecció general, l’actriu ha visitat el Departament de Mares del centre per trobar-se amb les dones que, a causa de la cura dels seus fills lactants, no podien desplaçar-se a la sala comuna. Aquesta visita posa el focus en les necessitats específiques de les dones a les presons, una realitat que sovint queda invisibilitzada en els programes culturals estàndard.
Foto: © Xavier Torres-Bacchetta- Academia de Cine
