La construcció de la identitat en un territori insular sovint es defineix per una dicotomia fonamental: la de qui parteix i la de qui resisteix a la terra. Aquest dijous 19 de febrer, a les 19 h, el Cinemaclub 39 escalons porta al Teatre de Manacor Pedra pàtria (2021), el primer llargmetratge del realitzador menorquí Macià Florit Campins. La sessió, organitzada en col·laboració amb Sa Camada, no es planteja com una simple projecció, sinó com un espai de debat gràcies al col·loqui posterior amb el director, que serà conduït per Tomeu Bosch.
La cinta, de 76 minuts i en versió original en català, s’allunya de la narrativa convencional per endinsar-se en el terreny de l’assaig documental. Florit proposa una exploració de les arrels a partir de la relació entre dos germans que representen dues realitats oposades però indissolubles: Macià, el cineasta que resideix temporalment als Estats Units, i Lau, el germà petit, un pagès que ha decidit romandre a Menorca, treballant la terra d’aquesta illa rocosa.
La dicotomia de marxar o quedar
L’estructura del film es sustenta en aquesta dualitat geogràfica i vital. La proposta de Florit utilitza la distància física per analitzar allò que connecta els dos germans amb el seu lloc d’origen. Mentre un observa des de la llunyania, l’altre manté el contacte físic i diari amb el paisatge. A través d’una col·lecció d’imatges, cartes i dibuixos, l’obra compon un retrat que transcendeix la història familiar per abordar conceptes més amplis com el “paradís perdut” de la infància.
El relat suggereix que aquest paradís no és estàtic, sinó que es troba sotmès a una erosió constant. Els elements naturals —la força de les onades i el vent de tramuntana— actuen com a metàfora del pas del temps i de la distància que separa els protagonistes. La pel·lícula planteja com aquest desgast físic i emocional modela la identitat dels qui habiten, o recorden, l’illa.
Estrats de memòria i ritus
Més enllà de la relació fraternal, Pedra pàtria indaga en la memòria geològica i cultural de Menorca. El text fílmic es descriu com un assaig sinuós que excava en diferents estrats: des dels orígens de l’illa fins a les tradicions perpetuades generacionalment. La narrativa incorpora referències als ritus pagans del solstici d’estiu, elements que funcionen com a anclatges d’una identitat que lluita per no diluir-se en la modernitat o en l’absència.
L’aposta estètica de Florit es defineix per una “textura orgànica”, buscant reflectir els paisatges lunars i la memòria de les pedres on, segons la tesi de l’autor, s’amaguen les fonts de la identitat dels personatges. Es tracta d’un diari personal que intenta registrar emocions sísmiques i moviments interns, evitant la narrativa lineal per afavorir una composició més poètica i, alhora, analítica sobre el fet de pertànyer a un lloc.
La projecció a Manacor ofereix l’oportunitat de desgranar aquestes capes de lectura directament amb l’autor. La presència de Macià Florit al col·loqui permetrà contextualitzar el procés creatiu d’una obra que s’ha definit com un retrat intensíssim, tant del seu germà com d’ell mateix. La conducció de l’acte per part de Tomeu Bosch i la col·laboració de l’associació Sa Camada reforcen el caràcter cultural i reflexiu de la vetllada, posant el focus en el cinema com a eina de pensament i no només d’entreteniment.
