La formació política MÉS per Palma ha posat en dubte la transparència de l’Ajuntament de Palma respecte a les xifres de la candidatura a la Capitalitat Europea de la Cultura. Segons la denúncia feta pública aquest dilluns, 23 de març de 2026, les dades facilitades pel regidor de Cultura, Javier Bonet, no coincideixen amb la despesa que es reflecteix en els canals oficials. Mentre el consistori situa el cost del projecte en 80.000 euros, la formació ecosoberanista apunta que les partides confirmades ja superen els 98.000 euros, assenyalant una manca de claredat en la gestió dels comptes de Palma 2031.
Desglossament de les partides confirmades
L’anàlisi de la documentació oficial realitzada per MÉS revela que la inversió executada fins ara desborda les previsions anunciades pel regidor Bonet. Entre les despeses contrastades hi ha l’elaboració del dossier de la candidatura, amb un cost de 6.000 euros, i un contracte publicitari amb l’emissora COPE valorat en 33.000 euros. A aquestes xifres s’hi sumen 14.000 euros destinats a marxandatge i els 46.000 euros anuals corresponents al sou del Director General de Projectes Culturals, un càrrec creat específicament fa un any per coordinar aquesta iniciativa.
Aquestes quatre partides sumen un total de 98.000 euros, una quantitat que ja sobrepassa el sostre de despesa de 80.000 euros defensat per l’equip de govern. Miquel Àngel Contreras, representant de la formació, ha indicat que aquestes xifres podrien ser només una part del cost total, ja que encara no s’han detallat conceptes com el disseny de la marca, el desenvolupament del lloc web, la gestió de les xarxes socials o el lloguer i manteniment de l’oficina específica del projecte.
Despeses logístiques i promocionals pendents de justificar
L’escepticisme de la formació s’estén també a la producció de materials promocionals físics, com lones i pancartes, i especialment als viatges institucionals realitzats per presentar la candidatura a ciutats com Madrid, Londres, Donosti, Berlín i Brussel·les. Les dietes, els vols i els allotjaments associats a aquests desplaçaments no apareixen, segons la denúncia, en el còmput ofert pel regidor de Cultura.
Davant aquesta situació, MÉS per Palma ha anunciat el registre d’una sol·licitud formal d’informació per accedir a una auditoria completa de totes les despeses vinculades a la candidatura. La petició busca esclarir si s’ha ocultat informació o si existeix una deficiència en la comptabilitat del departament de Cultura.
La tesi del fracàs: manca de consens i enfocament turístic
Més enllà de la qüestió econòmica, l’anàlisi de la formació apunta que el projecte mancava del rigor intel·lectual i el suport social necessaris per a una Capitalitat Europea. El relat de la candidatura, que proposava intervencions com l’enviament de mediadors culturals a hotels o espectacles a l’aeroport, ha estat qualificat per Contreras com una proposta centrada a “blanquejar la massificació turística”, allunyada de les necessitats reals de la població local.
La candidatura tampoc hauria aconseguit el consens de les entitats culturals i artístiques de la ciutat, algunes de les quals havien manifestat prèviament el seu distanciament amb l’Ajuntament per discrepàncies en les formes de gestió. Aquesta desconnexió amb el teixit civil i el sector professional és, segons la denúncia, un dels motius pels quals la UNESCO no hauria validat la proposta de Palma.
Contrast amb la situació dels equipaments municipals
La denúncia de MÉS subratlla una contradicció en les prioritats de la política cultural actual. Mentre es destinaven fons a una candidatura externa, la ciutat manté infraestructures clau en situació de paràlisi. S’esmenten casos concrets com les biblioteques de barri tancades, el teatre Catalina Valls —que roman sense activitat des de fa més de dos anys— i l’abandonament d’espais com Can Ribas o les sales d’assaig municipals. Per a la formació, aquest estat dels serveis públics és la cara real de la gestió que ha acabat per condicionar el resultat de Palma 2031.
