La gestió de la cultura com a dret fonamental en contraposició a la seva funció com a reclam econòmic ha centrat la jornada política d’aquest dimarts a Palma. La directora general de Drets Culturals del Ministeri de Cultura, Jazmín Beirak, ha visitat la ciutat convidada per MÉS per Palma per analitzar el teixit cultural de base i presentar el Pla de Drets Culturals de l’executiu estatal. La trobada ha servit per confrontar dues visions de ciutat: la que aposta per la democratització de l’accés i la creació, i la que, segons la formació municipalista, prioritza els “megaprojectes” i la subordinació al sector turístic.
El teixit de base com a termòmetre
Beirak, investigadora i activista coneguda per la seva anàlisi sobre les polítiques públiques, ha recorregut diversos espais que representen la gestió cultural independent i cooperativa a Palma. La visita ha inclòs el Taller d’Art d’Esment, la gestió cinematogràfica comunitària de CineCiutat i les llibreries Pròpia i La Impossible. Aquests espais han servit de marc per aterrar la tesi de Beirak, qui sosté que la intervenció pública ha de centrar-se a generar les condicions de possibilitat perquè la cultura floreixi amb autonomia.
Aquesta ruta ha culminat a l’espai La Col·lectiva amb una tertúlia al voltant del seu llibre Cultura ingovernable. L’obra proposa que la cultura no ha de ser “governada” com un sector econòmic rígid, sinó protegida per garantir que sigui plural i crítica, un plantejament que xoca amb les dinàmiques de mercat tradicionals.
Crítica a la cultura com a “aparador”
El regidor de MÉS per Palma, Miquel Àngel Contreras, ha aprofitat la presència de la directora general per denunciar el que considera una deriva del Partit Popular cap a un model de “cultura aparador”. Segons la formació, projectes com l’edifici de GESA o l’ús de la Capitalitat Europea de la Cultura com a eina de promoció en fires turístiques evidencien una voluntat d’utilitzar la cultura com a marca de ciutat, deixant en segon pla les necessitats del sector local, que continua marcat per la precarietat.
Des de MÉS s’ha emfatitzat que la reducció de la cultura a una mètrica de rendibilitat econòmica posa en risc la seva funció social. Contreras ha vinculat aquest model amb altres decisions polítiques, com el qüestionament dels drets lingüístics o la proposta de derogació de la llei de memòria democràtica, interpretant-ho com una estratègia per buidar de contingut crític les institucions culturals.
Tres eixos per a un dret fonamental
La proposta debatuda durant la jornada s’estructura en tres eixos bàsics: el dret d’accés, el dret a la creació i la participació real de la ciutadania en el disseny de les polítiques públiques. Beirak i MÉS coincideixen que la cultura és una eina de politització necessària per aprofundir en la democràcia i generar vincles comunitaris que no estiguin mediats pel consum turístic.
La visita tanca amb una interpel·lació directa sobre el futur de Palma: triar entre una cultura “domesticada” per la massificació o una cultura viva que funcioni com un servei públic essencial per a la ciutadania.
