El grup municipal de MÉS per Palma ha confirmat aquest dilluns, 19 de gener de 2026, que no assistirà a la gala dels Premis Ciutat de Palma. La formació ecosobiranista manté la seva decisió de no participar en els actes institucionals vinculats a aquests guardons mentre el govern municipal del Partit Popular no rectifiqui el model lingüístic actual. Segons ha explicat el partit a l’oposició, la decisió respon a la voluntat de denunciar el que consideren una ruptura de la tradició democràtica i cultural de la ciutat, motivada per la pèrdua de la centralitat de la llengua catalana en la convocatòria.
El català com a eix de la disputa
El regidor de MÉS per Palma, Miquel Àngel Contreras, ha estat l’encarregat de comunicar la posició del partit, assenyalant directament al govern del batle Jaime Martínez com a responsable de la situació. Contreras ha advertit que l’actual plantejament dels premis, que permet l’ús del castellà en categories que històricament havien estat reservades al català, empobreix el teixit cultural i fractura el consens.
Des de la formació s’argumenta que el Partit Popular utilitza els Premis Ciutat de Palma per generar confrontació, posant els guardons al servei del seu “sectarisme i partidisme habituals”. Per a l’oposició, aquesta estratègia allunya els premis del seu objectiu fundacional, que hauria de ser la dignificació de la cultura pròpia i el reconeixement als creadors locals. Segons Contreras, si no es preserva la singularitat històrica dels guardons en català, aquests “perden sentit, prestigi i arrelament”.
Ruptura d’una tradició històrica
La crítica de MÉS per Palma es fonamenta en una revisió de la història recent dels guardons. La formació recorda que, des de l’any 1977, els premis s’havien convocat en llengua catalana, una normalitat que es va mantenir fins i tot sota governs conservadors com el de l’exbatle Joan Fageda. El text difós pel partit assenyala que les primeres alteracions d’aquest consens es van produir durant el mandat de Catalina Cirer (2003-2007) i es van repetir posteriorment amb Mateu Isern.
Actualment, sota la batlia de Jaime Martínez, MÉS considera que s’està consolidant aquest trencament amb el sector cultural. Contreras ha recordat que aquesta decisió “mai ha estat pacífica ni compartida”, fent al·lusió a les reivindicacions que sovint es produeixen durant les mateixes gales organitzades pel PP, on diversos premiats han exigit el retorn a la normalitat lingüística. Per al regidor, quan el PP altera les bases, “gira l’esquena als creadors i creadores que mantenen vives la llengua i la cultura catalanes”.
La polèmica de la igualtat d’oportunitats
Un dels punts clau de la denúncia de MÉS per Palma és la impugnació de l’argumentari del govern municipal, que justifica els canvis basant-se en una suposada igualtat d’oportunitats entre llengües. Per a la formació sobiranista, això és una “falsa igualtat” que amaga una realitat sociolingüística desequilibrada. Contreras ha afirmat que la llengua castellana gaudeix d’un avantatge estructural immens i disposa de milers de premis arreu del món, mentre que el català necessita espais propis de promoció i prestigi. “Presentar això com una decisió neutral és enganar la ciutadania”, ha sentenciat el regidor.
Exigència de rectificació
Davant aquest escenari, MÉS per Palma ha reclamat al govern municipal que restitueixi el català com a llengua vertebradora dels Premis Ciutat de Palma, tal com havia estat la norma des de la recuperació de la democràcia. El partit insisteix que no demanen res extraordinari, sinó “tornar a la normalitat”, entenent que els guardons han de servir per protegir i projectar la llengua pròpia, no per diluir-la.
Així mateix, el grup municipal ha acusat l’equip de govern d’incomplir la seva responsabilitat estatutària de promoure la llengua pròpia i d’alimentar una estratègia de confrontació cultural que debilita la cohesió social. MÉS ha fet una crida al sector cultural i a la ciutadania per tal de no normalitzar aquest retrocés, concloent que Palma no ha de permetre que els seus premis més emblemàtics siguin utilitzats en contra de la seva identitat.
