El dimarts 29 de juliol de 2025, a les 19.00 h, la Sala 1 del Cinema Rívoli de Palma acollirà l’estrena mundial de Refugis de paper, el nou documental del cineasta Miguel Eek. El film s’inclou dins la Secció Oficial Talent Balear de la quinzena edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, on opta al Premi al Millor Film. Amb motiu d’aquesta estrena, UEP! Mallorca conversa amb el director per conèixer el rerefons d’un projecte construït a partir de set històries personals i lligat a espais de lectura, introspecció i silenci.
Un refugi personal fet d’ulls aliens
“Refugis de paper és una pel·lícula documental que neix de la meva passió per les biblioteques”, comença Eek. El cineasta, establert a Mallorca, parla amb fermesa. “Són llocs que he anat habitant al llarg de la vida, i que avui comparteixo també amb la meva filla. M’interessa aquesta idea de detenció. Del silenci que permet escoltar”.
Amb aquest punt de partida, el film explora biblioteques com la de la Misericòrdia, la biblioteca de la facultat Ramon Llull de la UIB i la biblioteca de Binissalem. “Vaig començar cercant les biblioteques, però el que em va captivar van ser les persones que les habiten. La biblioteca va esdevenir excusa per accedir a una certa intimitat”, explica.
Testimonis, lectures i vides en veu baixa
El projecte es va articular a partir de converses amb usuaris habituals d’aquests espais. Set històries centrals serveixen com a eix del relat. “Vaig deixar que cadascú parlés del que li preocupava, dels somnis frustrats i dels que encara hi són, calents. No és tant una pel·lícula sobre biblioteques com un lloc on aquestes permeten connectar amb un mateix”.
Amb aquesta estructura coral, Refugis de paper recorre emocions i trajectòries personals que utilitzen la lectura com a mirall. “La biblioteca és un lloc que et dona permís per mirar-te cap endins”, resumeix el director.
“És una pel·lícula amb un punt d’assaig, amb llenguatges que fins ara no havia treballat”
– Miguel Eek
Una nova etapa formal per al cineasta
Amb aquest setè llargmetratge, Miguel Eek ha volgut experimentar. “He incorporat arxiu domèstic, imatges en Super 8, collage… És una pel·lícula amb un punt d’assaig, amb llenguatges que fins ara no havia treballat. Volia provar coses que em feien por. I això sempre implica una certa exposició”.
Aquesta necessitat d’explorar s’alia amb la seva trajectòria: La càrrega (2023), La primera dona (2020) o Vida i mort d’un arquitecte (2017) ja apuntaven cap a una mirada personal, íntima i alhora oberta. “El documental per a mi és un mitjà per conèixer l’altre. I, a través d’aquest altre, conèixer-me a mi mateix”, diu. “Els temes que tri, si és que podem parlar de temes, no són casuals. Sempre tenen a veure amb les meves preocupacions”.
Intimitat, normalitat i masculinitat en el seu cinema
Repasant la seva filmografia, Eek reconeix línies temàtiques que l’acompanyen: “La mort i la transcendència, com a Vida i mort d’un arquitecte; la normalitat com a tema central a La primera dona; o el significat de la masculinitat a La càrrega. Totes són reflexions que també em travessen com a home i com a creador”.
En aquest nou projecte, diu, hi ha una continuïtat: “Refugis de paper és un intent més de construir espais d’intimitat, on homes i dones es permeten parlar no tant de temes, sinó de sentiments”.
Crear des de Mallorca i mirar cap enfora
Amb més de cinquanta seleccions en festivals com IDFA, Fipadoc, Fidba o Màlaga, el treball de Miguel Eek ha contribuït a visibilitzar el documental fet des de les Illes. “Em fa il·lusió que entre companys, sobretot entre els més joves, sentin que el que fem amb Mosaic i MajorDocs pot inspirar a contar històries pròpies”, diu. “Avui fer cinema és més accessible tecnològicament. Amb un mòbil i un ordinador es poden fer coses. I el documental ofereix un espai immens de llibertat expressiva”.
Tot i això, reconeix que hi ha reptes estructurals. “Molts cops ens trobam entre nosaltres en festivals fora de l’illa. Ens falta una mica més de connexió local. ACIB o els mateixos festivals com Atlàntida poden ser llocs per teixir aquestes trobades”.
“Tot això ho faig perquè em fa viure. Les pel·lícules m’ajuden a explorar les qüestions i persones que m’interessen. I això, malgrat les tensions, és una sort”
– Miguel Eek
Minoritària, però no petita
“El cine que faig és bastant minoritari. Si ja ho és aquí, l’objectiu és sumar altres minories d’arreu del món”, afirma. Aquesta vocació de projecció exterior no vol dir deslligar-se del territori. “Els festivals permeten fer viatjar les pel·lícules. Però també volem que tingui un segon recorregut a biblioteques i cineclubs de Mallorca, més enllà del circuit habitual”.
Sobre el futur de Refugis de paper, avança que després de l’estrena al Rívoli iniciarà un recorregut per altres festivals, i també arribarà a IB3. A més, preveu que es pugui veure en espais relacionats amb la lectura i la cultura de proximitat.
Producció contínua i ritmes vitals
“Per a mi fer pel·lícules és una forma de viure. No puc deixar de fer-ne”, confessa. En paral·lel a Refugis de paper, Eek té dues pel·lícules més a punt d’estrenar i dues més en fase de desenvolupament. “A cada pel·lícula li dediques entre tres i quatre anys, i això implica simultaniejar processos. És un privilegi, sí, però també és un estrès. Perquè no estic tot sol: hi ha equips, productores com Mosaic o El Obrador, i una responsabilitat compartida”.
Aquesta intensitat es trasllada també a la vida personal. “Divendres me’n vaig a Lisboa per fer una locució. Coordinar la vida familiar amb el rodatge, el muntatge, la producció, la promoció… És un repte constant”.
Però hi torna: “Tot això ho faig perquè em fa viure. Les pel·lícules m’ajuden a explorar les qüestions i persones que m’interessen. I això, malgrat les tensions, és una sort”.
