El músic mallorquí Miki Serra ha estrenat Solo hay un final (Fascismo). La cançó es dirigeix explícitament a figures polítiques com Donald Trump, Benjamin Netanyahu, Vladímir Putin, Nicolás Maduro, Santiago Abascal i també a “los que bailan a corro en el PCC”.
Una lletra centrada en l’odi i la intolerància
El tema, que arrenca amb la pregunta “Si para ti todo es sagrado, ¿de qué podemos hablar si no existe un punto medio al que podamos llegar?”, gira entorn de la manca de diàleg i l’existència d’una visió única que desemboca en el rebuig i la confrontació. Serra canta sobre la intolerància cap a qui pensa diferent i assenyala que “si hay odio en tus entrañas, donde no llega la luz… no me extraña que en tu mente solo veas un final”.
La repetició constant del vers “Solo hay un final” estructura la peça i reforça el missatge, amb tornades que evoquen la idea d’un desenllaç inevitable.
De Sexy Sadie a un projecte personal
Miki Serra va començar la seva trajectòria als anys noranta com a membre fundador de Sexy Sadie, banda amb la qual va publicar tres discos: Drainig your brain (1994), Onion soup (1996) i Onion soup triturated by Big Toxic (1997). Posteriorment, va formar part de projectes com Plastic Face i Post, amb els quals va editar Breakfast Time (2002) i No Sleep (2007).
El músic explica que, des dels inicis, ha cercat bones melodies. Al principi, vinculades al pop-rock alternatiu i a les guitarres amb distorsió; actualment, a una instrumentació més variada, adaptada a cada cançó. Segons Serra, aquest enfocament li permet mantenir l’interès i la diversió en el procés creatiu.
Últimes publicacions
Després de vuit anys sense editar nou material, el 2024 va publicar Manual de supervivencia (Espora Records), un disc de onze cançons que marcà el seu retorn discogràfic. En aquest treball Serra cantava a la desesperança però amb voluntat de persistir en la celebració i la vitalitat.
Ara, amb Solo hay un final (Fascismo), Miki Serra situa el focus en líders i moviments polítics contemporanis, mantenint la línia de composició personal i crítica que ha caracteritzat la seva trajectòria recent.
