L’historiador i analista Miquel Amorós presenta una versió revisada i ampliada de l’obra La revolución traicionada (Virus editorial), un estudi que analitza la trajectòria de Jaime Balius i l’agrupació Los Amigos de Durruti durant la Revolució espanyola. El llibre, que inclou nombrosos documents inèdits, impugna les versions consolidades de la historiografia oficial —tant la republicana i l’estalinista com la de l’anarquisme institucional— per centrar-se en el conflicte entre la guerra i la revolució social des d’una òptica crítica i independent.
La trajectòria de Balius i la dissidència llibertària
L’obra de Miquel Amorós desenterra la memòria de Jaime Balius, figura clau per entendre les tensions internes de la zona republicana. El text ressegueix l’evolució política de Balius, des dels seus inicis en el catalanisme independentista d’Estat Català i Francesc Macià fins a la seva radicalització en les files del llibertarisme revolucionari. A través d’aquest recorregut, La revolución traicionada posa l’accent en els aspectes menys coneguts de la història oficial i trenca amb els tòpics establerts sobre el període bèl·lic.
L’autor utilitza la figura de Balius per narrar els detalls d’una generació que va rebutjar el possibilisme polític. Segons els plantejaments recollits al llibre, el sector de Los Amigos de Durruti defensava que el conflicte no era una simple guerra d’independència democràtica, sinó una guerra social contra el capitalisme, l’Església i l’Estat.
Una revisió documental contra els mites històrics
Aquesta nova edició de La revolución traicionada es presenta com una obra pràcticament nova a causa de l’extensió de la recerca documental. Miquel Amorós articula un discurs que s’allunya de la nostàlgia per centrar-se en una anàlisi rigorosa dels fets. L’obra forma part d’una trilogia sobre l’anarquisme dissident publicada per Virus editorial, que es completa amb les biografies de José Pellicer i Maroto.
Entre els punts clau que aborda el text de Miquel Amorós destaquen:
- L’anàlisi de les contradiccions del “patriotisme cenetista”.
- La crítica als mecanismes de la petita burgesia per mantenir les estructures estatals.
- L’estudi del paper del capital internacional en el suport al feixisme.
L’autor, nascut a València el 1949 i amb una llarga trajectòria en publicacions com l’Encyclopédie des Nuisances, manté la seva línia de treball com a historiador no acadèmic, centrada en la recuperació de veus que van quedar al marge dels relats hegemònics de la Guerra Civil.
