Diumenge passat, 18 de gener de 2026, el Teatre Maruja Alfaro de Palma va viure una d’aquelles nits que recorden per què el teatre és un art viu, perillós i necessari. Sota els focus i davant un públic entregat, Miquel Ferrer Sánchez es va alçar com a guanyador del XII Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears. Després d’un combat dialèctic contra l’autora Carme Serna, la seva peça La conversió d’una flor o amor de síndria va seduir els assistents. Però darrere els aplaudiments i el trofeu, s’amaga una realitat molt més complexa.
En una entrevista per a UEP! Mallorca, Ferrer no només celebra la victòria. Es confessa. Parla sense filtres de la precarietat, de la fuita de talents a Catalunya i de com una negativa administrativa es va convertir, irònicament, en el motor d’aquest èxit. Aquesta no és només la crònica d’un premi; és la radiografia d’una passió que sobreviu malgrat tot.
De la frustració a l’oportunitat inesperada
La història de com Miquel Ferrer arriba a aquest torneig és, en si mateixa, una lliçó sobre l’estat de la cultura a les nostres illes. No va ser un camí buscat, sinó una porta oberta quan una altra es va tancar de cop als nassos.
Segons relata el mateix dramaturg a UEP! Mallorca, tot va néixer d’un projecte fallit. Ferrer havia presentat una obra a una convocatòria de Produccions de Ferro. La resposta va ser agredolça, un reflex fidel de les limitacions pressupostàries que escanyen el sector. N’Antoni Gomila, de la productora, el va cridar amb la veritat per davant: el projecte agradava, i molt, però “per tema de pressupost és complicat posar-la damunt s’escena”.
Els doblers manaven. O, millor dit, la falta d’ells. No obstant això, d’aquella conversa en va sortir una invitació: “Et faria ganes participar en es Torneig de Dramatúrgia?”. Ferrer, lluny d’enfonsar-se, va acceptar el repte. “S’esforç per una banda te du recompenses per una altra”, confessa amb una humilitat que desarma. Així, el que no va poder ser una gran producció subvencionada es va transformar en la llavor que el duria a la final del Maruja Alfaro.
“Aquí hi ha una cantera de dramaturgs i dramaturgues excepcional. I està desaprofitat”
– Miquel Ferrer
La conversió d’una flor o amor de síndria: Sexe i conflicte
La peça guanyadora no deixa ningú indiferent. Sota el títol La conversió d’una flor o amor de síndria, Ferrer planteja un escenari que mescla l’absurditat adolescent amb el drama familiar profund. L’obra parteix d’un dol i situa l’acció en un joc aparentment innocent però carregat de significat: un adolescent i una síndria.
“És lo que fan els adolescents, proven coses per tot”, explica l’autor. El protagonista realitza “una tonteria amb una síndria”, un joc “un poc sexual, un poc esbojarrat”. Però el que per al jove és exploració, per a la família es converteix en una crisi. La mare descobreix l’escena i esclata el conflicte.
El text de Ferrer aprofundeix en l’enfrontament entre la identitat sexual del fill i la ideologia fèrria dels pares. L’obra posa sobre la taula el tema de les “conversions”, la pressió familiar per modificar una orientació que no encaixa en els seus esquemes mentals. “Has de fer teràpia, has d’anar a un psicòleg”, són les demandes d’un pare empès per una mare que, encara que no apareix en escena a la versió del torneig, és omnipresent. És un xoc generacional brutal, on la manera de pensar del fill col·lideix frontalment amb la dels progenitors.
L’adrenalina del ring i el veredicte del públic
El format del Torneig de Dramatúrgia és exigent: lectures dramatitzades, sense acotacions, dos actors, 45 minuts i tres hores per dirigir. Ferrer, que ja coneixia el format com a espectador i membre de l’Associació de Dramaturgs de les Illes Balears (ADIB), destaca la intensitat de l’experiència.
Per a l’autor, el veritable premi no és el guardó, sinó la connexió instantània. “Lo millor és veure com reacciona es públic a lo que tu has escrit”, assegura. En un ofici sovint solitari, tenir el retorn immediat de la sala, sentir les rialles o els silencis tensos, és la benzina que justifica l’esforç. Ferrer es mostra “molt positiu” i satisfet amb la recepció, tant a les semifinals com a la gran final. És en aquest espai, sense artificis escenogràfics, on la paraula agafa tot el protagonisme.
“Està desaprofitat”: El crit d’alerta del sector
Miquel Ferrer aprofita els micròfons de UEP! Mallorca per llançar un missatge que ressona amb força: tenim talent, però no el cuidem. “Aquí hi ha una cantera de dramaturgs i dramaturgues excepcional. I està desaprofitat”, sentència amb contundència.
L’entrevista es torna reivindicativa. Ferrer no es mossega la llengua a l’hora d’assenyalar les mancances estructurals. Parla d’una falta d’educació teatral en la societat (“la gent no va al teatre”) i, sobretot, d’una manca de risc per part de les institucions. “Està fallant bastant”, diu, referint-se al suport cap al teatre contemporani.
Aquesta situació provoca una sagnia constant. Molts companys de l’ADIB, davant la impossibilitat d’estrenar a casa, fan les maletes cap a Catalunya. “Allà li donen s’oportunitat de poder lluir”, explica amb un deix de tristor. És “decebedor” veure com la creativitat local ha d’emigrar per ser reconeguda. La frustració és real, palpable. “Crea un poc de frustració, de veritat és que sí”, admet. Però, malgrat tot, l’amor per l’escriptura guanya la batalla al desànim.
“La conversió d’una flor o amor de síndria encara té molt de recorregut. L’autor revela a UEP! Mallorca que ja treballa en l’expansió del text”
– Miquel Ferrer
Del cinema a les taules: Un viatge personal
Qui és Miquel Ferrer? La seva trajectòria no és la d’un dramaturg acadèmic tradicional. La seva formació original és audiovisual. Va estudiar cinema fa dècades, en escoles com Sa Nau, en una època on l’accés a la formació no era el d’avui. “Varen ser els millors anys de sa meva vida”, recorda amb nostàlgia.
Va tocar tots els pals del sector audiovisual, fins que la realitat econòmica el va obligar a diversificar. Fins i tot va provar de ser actor: “Una vegada i pus mai més”, riu. Però el que sempre va romandre va ser la pulsió de contar històries, de guionitzar. Aquesta passió el va anar apropant al teatre fins a enamorar-lo completament. Avui es defineix com un “forofo” que viatja a Madrid o a Barcelona només per veure obres, un apassionat que no pot deixar de crear personatges.
El futur: Girona i la veu de la mare
Guanyar el torneig no és un punt final, sinó un punt i a part. Ara, Ferrer té la mirada posada en el futur immediat. El premi implica viatjar a Girona per continuar competint, en el seu Toneig de Dramatúrgia dins la programació de Temporada Alta de la localitat, un repte que l’estimula a “escriure una obra nova”.
Però La conversió d’una flor o amor de síndria encara té molt de recorregut. L’autor revela a UEP! Mallorca que ja treballa en l’expansió del text. El públic vol saber més de la mare, la figura a l’ombra que empeny el pare al conflicte. “M’ho demanaven: volem veure sa reacció de sa mare”, explica. Ferrer ja ha començat a escriure aquesta segona part, disposat a explorar la hipocresia familiar i com el matrimoni afronta la identitat del fill.
A més, confessa tenir un projecte de poesia entre mans. La maquinària creativa no s’atura. “M’he d’asseure i començar a crear”, diu. És la seva manera de resistir. En un entorn on produir és una odissea, Miquel Ferrer tria seguir escrivint. I nosaltres, des de UEP! Mallorca, celebrarem cada línia.
