La Sala Petita del Teatre Principal de Palma acull Els carnissers, l’adaptació escènica de la novel·la de Guillem Frontera estrenada fa menys d’un any. La dramatúrgia, signada per Miquel Mas Fiol, torna a la capital després d’haver passat per escenaris de Mallorca i Barcelona. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, Mas explica els orígens del projecte, el diàleg pendent amb Frontera i les capes de conflicte que travessen aquest text escrit el 1968, però que manté, segons ell, una capacitat profètica per explicar el present.
Un retorn a Palma i una oportunitat pendent
“El Teatre Principal va voler fer un homenatge a Guillem Frontera i va trobar que una de les millors maneres era programar Els carnissers”, explica Miquel Mas. La peça s’havia estrenat a Palma i havia rodat per l’illa i per Barcelona, però ara torna, diu, carregada de sentit. “Jo no vaig concebre la dramatúrgia com un homenatge, perquè la vam preparar abans de la seva mort. Havíem de quedar per Nadal, i just el 9 de desembre es va morir”, recorda.
El projecte pren una nova dimensió després de la pèrdua sobtada de l’autor, amb qui Mas havia intercanviat idees per telèfon sobre l’adaptació.
Una obra escrita el 1968 que apunta cap al futur
Mas considera Els carnissers una obra “profètica”, escrita en un moment clau per a la Mallorca del boom turístic. “Parla d’una classe social que neix del turisme, de la seva acomodació, i de com els seus fills, tot i tenir accés a l’educació, no desenvolupen una responsabilitat cultural.” Frontera, segons ell, va intuir un conflicte que encara ressona: la tensió entre rendiment econòmic i projecte cultural, entre llegat material i identitat.
L’estructura del relat aborda aquestes tensions amb dues trames paral·leles: el sopar entre antics senyors i nous burgesos, i la nit de festa dels seus fills. “Són dues històries que alternen, i mostren com un és fill de senyors i l’altre de porquers, però encara no són iguals.” Mas destaca el potencial teatral d’aquest plantejament: una sola nit, un únic espai, una celebració plena de contradiccions.
“El turisme em preocupa molt. Vivim d’això, però m’inquieta la saturació i les contradiccions que genera”
– Miquel Mas
Fronteres morals i conflictes compartits
Mas diu que la peça apel·la directament al públic. “No es tracta de prendre partit; t’hi veus reflectit tant si ets d’un bàndol com de l’altre.” Aquest enfocament connecta amb obres seves anteriors —Primavera de bèsties, Souvenir o Els Miserables—, totes marcades per una mirada crítica a la realitat social. “El turisme em preocupa molt. Vivim d’això, però m’inquieta la saturació i les contradiccions que genera.”
Els carnissers li permet explorar una mirada coral, on tensions socials i conflictes de classe conviuen amb vincles familiars, herència i desig de transformació. “Frontera no demonitza cap personatge; això fa que et sentis interpel·lat.”
La tria de l’obra i el projecte d’adaptació
L’origen del projecte es remunta al cicle Literactua, impulsat per la Fundació Mallorca Literària. “Em van proposar adaptar una novel·la i el meu germà em va dir: llegeix Els carnissers.” El text, publicat el 1968, el va atrapar des dels primers capítols. “És una novel·la molt teatral, tot passa en una nit i a un sol espai. Permet posar el públic dins el mateix sopar.”
L’adaptació es basa en aquesta arquitectura que alterna sopar i festa, i en la veu interna dels personatges. “Hi ha moments en què el narrador entra dins el cap dels personatges. Això, traslladat a escena, ofereix moltes possibilitats.”
La mirada d’un director que també escriu
Miquel Mas ha estat director resident del Teatre Tantarantana de Barcelona, on ha desenvolupat una trilogia sobre el desencant contemporani: Càndid o l’optimisme, Les penes del jove Werther i Els Miserables. Aquesta experiència li ha permès investigar llenguatges escènics i perfilar una veu pròpia. “El director ha d’inspirar: els actors, la producció, l’equip tècnic… Has de gestionar il·lusions i conflictes.”
“A Barcelona he pogut fer un muntatge cada any amb suport i temps per investigar”, comenta. “És una figura que aquí a Mallorca no existeix, però hauria de poder existir. Tenim residències per a companyies o per escriure, però cap per a direcció escènica. I és un buit greu, perquè dirigir també necessita temps, infraestructura i complicitats.”
Segons ell, la manca d’aquestes estructures dificulta el relleu generacional dins la direcció teatral. “Ara mateix a Mallorca hi ha molt pocs directors joves en actiu. Per formar-se, per provar, per equivocar-se, calen espais estables on dirigir sigui una pràctica continuada, no una excepció.”
Aquesta manca d’espais per experimentar i consolidar trajectòries és, diu, un dels motius pels quals molts creadors mallorquins fan carrera fora. “Ens falta estructura. No talent, ni idees, sinó estructures on aquest talent pugui créixer.”
Mas alterna la direcció amb l’escriptura, i troba en la dramatúrgia un espai de recerca en solitud. “Quan escrius, tens el teu Word i ets tu sol. Quan dirigeixes, ets dins un vaixell que s’ha de fer avançar. Cal empatia i capacitat de motivar.”
«No fa ni un any de la seva mort i crec que no se li ha fet justícia. Hauria d’haver rebut el Premi Ramon Llull i altres guardons. Frontera, és un dels millors narradors que tenim»
– Miquel Mas
El llegat de Frontera, segons Mas
Miquel Mas defensa que Guillem Frontera mereix més reconeixement. “No fa ni un any de la seva mort i crec que no se li ha fet justícia. Hauria d’haver rebut el Premi Ramon Llull i altres guardons. És un dels millors narradors que tenim.” Tot i que no va concebre Els carnissers com un homenatge, reconeix que l’adaptació contribueix a mantenir viva la seva obra. “Frontera sempre va ser un outsider. Valorat, però no sempre celebrat com calia.”
Nous projectes i continuïtat
A banda de les funcions d’aquest setembre, Els carnissers té previstes noves representacions abans d’acabar l’any. Mas també prepara Bachata, una nova producció de la seva companyia OvniPresents en coproducció amb el Teatre Principal de Palma. I, paral·lelament, treballa en un muntatge-marató amb les tres peces de la seva trilogia contemporània al Teatre Lliure de Barcelona.
“És un moment intens”, resumeix. I entre el record de Frontera i els reptes de present, l’escena continua sent, per a ell, un espai d’experimentació, confrontació i escolta.
