El Teatre Principal de Palma acollirà els dies 28, 29 i 30 de maig l’estrena de la comèdia Un baül groc per a Nofre Taylor, una de les peces més conegudes d’Alexandre Ballester. L’obra, una producció pròpia del centre dramàtic, recupera la figura d’un empresari triomfador i despòtic interpretat per l’actor Miquel Torrens, qui encapçala un repartiment de set intèrprets en un muntatge que utilitza la ironia per analitzar les estructures de poder contemporànies.
Un empresari entre el triomf i l’absurd
Segons declaracions de Miquel Torrens durant els assajos, el protagonista de Un baül groc per a Nofre Taylor es defineix com una mescla entre el financer Joan March i l’expresident nord-americà Donald Trump, tot i que passats pel filtre de la comèdia i la sàtira mallorquina. Torrens descriu el personatge com un home «autoritari, seductor i despòtic» que ha aconseguit tot el que s’ha proposat, però que viu immers en una competició malaltissa pels detalls més insignificants.
La trama subratlla l’absurditat d’aquest estil de vida a través de la rivalitat amb Bieló Roig. La diferència entre l’èxit i el fracàs per a Nofre Taylor es mesura en unitats i segons: el fet de fabricar 690.000 tiradors anuals —només un més que el seu competidor— o de trigar dos segons més a vestir-se esdevé el centre d’una existència marcada pel control absolut sobre el seu estol de criats i el desig de submissió de les dones que l’envolten.
La vigència d’una crítica social dels anys seixanta
Tot i que el text original d’Alexandre Ballester va ser redactat en la dècada dels seixanta, l’equip artístic destaca que la crítica social que conté és «molt vigent» i que, segons l’actor protagonista, la realitat actual la fa encara més punyent. L’arribada de Beatriu, una dona que trenca el ritme frenètic de Taylor amb la seva capacitat de somiar i gaudir de la contemplació, posa en evidència la buidor del sistema de valors de l’empresari.
L’obra de Un baül groc per a Nofre Taylor culmina amb un simbolisme clar: el regal de comiat de Beatriu, un baül groc que representa el destí inevitable del protagonista. L’elenc, que afirma estar «gaudint molt» amb el procés de creació, insisteix que el muntatge no oculta les «parts fosques» d’aquesta figura de triomfador, recordant a l’espectador que, en el món de Taylor, qualsevol forma de poder té un preu final que es descobrirà dalt de l’escenari.
