La llibreria de Palma acull una conversa entre Miqui Puig i Pilar Rubí per presentar unes memòries que fugen de l’autocomplaença i s’endinsen en la cruesa de la indústria musical.
La figura de l’estrella del pop a l’Estat espanyol durant els anys noranta sovint s’ha explicat des de la mitomania o l’èxit de vendes, ignorant les cicatrius que deixa l’exposició pública. El pròxim 6 de febrer a les 19.00 h, la llibreria Rata Corner de Palma serà l’escenari d’un exercici de desconstrucció d’aquest arquetip. El músic i realitzador radiofònic Miqui Puig presentarà Yo no quería ser Miqui Puig (Magazzini Salani), un volum de memòries basat en els seus diaris personals. L’acte no es planteja com un monòleg, sinó com un diàleg amb la comunicadora Pilar Rubí, qui acompanyarà l’autor en aquesta revisió crítica de la seva trajectòria vital i artística. La presència de Miqui Puig a Rata Corner promet allunyar-se de la presentació promocional estàndard per convertir-se en una anàlisi sobre els costos de la notorietat.
La construcció (i destrucció) del personatge
El llibre, segons es desprèn de la informació editorial i del pròleg signat per l’escriptor Kiko Amat, evita la narrativa de l’ascens heroic. Amat el defineix com «un dels grans llibres sobre la fama», subratllant la capacitat del text per mostrar «el que la notoriedad repentina pot fer-li a un». La proposta de Puig sembla radicar en la contradicció constant entre els desitjos íntims i les imposicions de la indústria.
En el text proporcionat, l’autor exposa una sèrie de paradoxes que vertebren l’obra: «Jo no volia perdre el cap per amor; i ho vaig fer diverses vegades […] Jo imaginava cançons amb arranjaments perfectes i vaig crear Los Sencillos». Aquesta confessió suggereix que l’obra funciona com un ajustament de comptes amb la pròpia identitat pública, aquella que va cantar amb Jeanette i va crear hits com Bonito es, però que també va haver d’enfrontar-se al judici d’un entorn que el considerava, en les seves pròpies paraules, poc indie.
Més enllà de la nostàlgia
Lluny de quedar-se en l’anècdota festiva dels festivals i els «sofàs aliens», el relat que es presentarà aborda aspectes més foscos de la biografia de l’artista, incloent-hi referències explícites al consum de substàncies i a la pèrdua de companys generacionals. «Vaig beure i vaig esnifar sobre taules de cristall, però també vaig posar la banda sonora a unes quantes vides», admet Puig en un fragment que denota una voluntat de no blanquejar el passat.
La rellevància d’aquest esdeveniment a Palma rau en la capacitat de l’autor i de la seva interlocutora, Pilar Rubí, per contextualitzar aquestes vivències en un present on Puig continua actiu i rellevant. Actualment, dirigeix el programa Pista de Fusta a iCAT i el laboratori LAVLAB. La conversa, per tant, no només girarà al voltant del passat de Los Sencillos, sinó sobre la supervivència en un ecosistema cultural sovint hostil. Com ell mateix sentencia: «Jo no volia ser Miqui Puig; però ho vaig ser. Ho soc. Encara que de vegades faci mal». La cita de Miqui Puig a Rata Corner és una oportunitat per entendre el mecanisme de la fama des de la perspectiva de qui ha sobreviscut per explicar-ho.
