L’editorial Les Hores publica aquest mes de març Una treva que no és pau, la primera incursió de l’autora canadenca Miriam Toews en el gènere de la no-ficció. Traduïda al català per Octavi Gil Pujol, l’obra suposa un punt d’inflexió en la trajectòria de l’escriptora, qui fins ara havia canalitzat les seves experiències vitals a través de la narrativa de ficció. En aquesta ocasió, Toews s’enfronta directament als mecanismes del record i a la responsabilitat ètica de l’escriptor davant la pròpia biografia.
L’origen d’una correspondència interior
L’eix central del llibre neix d’una interpel·lació directa: la pregunta «Per què escrius?», formulada durant un acte literari a Ciutat de Mèxic. A partir d’aquest interrogant, que l’autora considera d’impossible resolució, es desplega un relat que busca omplir els silencis acumulats durant dècades. La investigació personal de Toews se centra en la complexa aliança entre l’acte de crear i la persistència de la memòria, especialment en relació amb el dol i la culpa derivats del suïcidi de la seva germana.
L’obra examina la dualitat de l’existència, plantejant el dilema de si la vida s’ha d’entendre com una comèdia o com una tragèdia. Aquesta reflexió no és nova en l’univers de l’autora, però aquí s’exposa sense el filtre dels personatges imaginaris, buscant una anàlisi més crua sobre l’impuls d’escriure en una societat contemporània saturada de continguts i prosa comercial.
El pes de l’herència mennonita i el reconeixement
Nascuda el 1964 a Steinbach, una comunitat mennonita del Canadà, Miriam Toews ha bastit una carrera sòlida amb vuit novel·les, quatre de les quals ja han estat editades prèviament per Les Hores: Les tristes recances, Elles parlen, Una bondat complicada i Que no s’apagui la flama. La seva capacitat per disseccionar estructures socials tancades i situacions de vulnerabilitat extrema l’ha situada en el focus de la crítica internacional, que sovint la vincula a figures de la talla d’Alice Munro o Margaret Atwood.
Una treva que no és pau arriba a les llibreries amb l’aval de ser finalista del National Book Critics Circle Award i del Hilary Weston Writers’ Trust Prize for Nonfiction. A més, la proposta ha estat reconeguda en les llistes de millors llibres de l’any per capçaleres com TIME o The New Yorker. Aquest reconeixement consolida una veu que destaca per la seva habilitat tècnica a l’hora de combinar el rigor del dolor amb matisos d’humor, una eina que l’autora utilitza per fer tolerable la descripció de la tristesa.
Context editorial i altres novetats
Amb aquesta publicació, l’editorial continua apostant per l’autora canadenca, de qui també s’han adaptat algunes obres al cinema, com és el cas de la multipremiada Elles parlen. Aquest llançament coincideix en el catàleg amb altres referències recents del segell, com Glòria de Victor Heringer i La Comunitat d’Annika Norlin, ampliant així l’oferta de literatura contemporània internacional disponible en català.
L’obra de Toews es presenta, en definitiva, com una anàlisi sobre la funció de la paraula escrita en el processament de la realitat i la recerca de sentit davant la pèrdua irracional.
