Joan Miró mai no va creure en el concepte de novetat radical. Per a ell, crear no consistia a trobar quelcom inèdit, sinó a mirar allò que ja existia amb uns altres ulls. Aquesta concepció circular de l’art, on el passat és un material de construcció més, defineix l’exposició “Retrobar Miró. La guspira màgica”, que obrirà portes l’11 de febrer de 2026 a la Fundació Miró Mallorca. La mostra desmunta el mite del geni tocat per la inspiració sobtada per presentar un treballador que revisita, corregeix i, fins i tot, ataca la seva pròpia història per poder avançar.
La negació del descobriment
El relat museogràfic s’articula al voltant d’una sentència que Miró va llançar a James Johnson Sweeney el 1948: “Per a mi, la qüestió és sempre ‘retrobar’; no es descobreix res a la vida”. Aquesta declaració d’intencions serveix de fil conductor per a Retrobar Miró. La guspira màgica, una proposta que fuig de la línia temporal recta. En lloc d’una evolució plàcida, l’exposició planteja un itinerari marcat per les anades i vingudes.
L’artista no es presenta aquí com un explorador de terres verges, sinó com un recol·lector. El visitant trobarà com els objectes descartats, les matèries rebutjades i els espais quotidians deixen de ser brossa o fons per convertir-se en detonants creatius. És en el retorn al que és familiar on sorgeix el nou discurs; Miró no cerca l’exotisme, sinó que reconeix el potencial artístic en allò que ja té al davant i que, sovint, havia ignorat.
L’illa com a espai de ruptura
L’arribada i l’estada a Mallorca no es mostren com un retir bucòlic, sinó com un catalitzador per a l’autocrítica ferotge. La informació de la Fundació suggereix que l’etapa a l’illa permet a Miró començar de nou, però aquest “nou començament” implica una relació tensa amb la seva producció anterior.
L’exposició documenta com l’artista reacciona contra la seva obra preexistent. No es tracta només d’una evolució tècnica, sinó d’un procés intel·lectual on s’incorpora la violència creativa: destruir o alterar el passat per transcendir-lo. El taller de Palma esdevé el laboratori on aquestes “guspires màgiques” —un terme que l’exposició manlleva per descriure la troballa fortuïta— encenen un procés de transformació constant. Allò que era un objecte trobat o una peça antiga es revisa fins a perdre la seva forma original.
De la miniatura al monument
El recorregut tanca el cercle demostrant com aquesta metodologia del reciclatge intel·lectual escala dimensions. L’exposició traça la metamorfosi de peces com Oiseau solaire i Oiseau lunaire. El que comença com una “guspira” en forma de petit objecte dels anys quaranta, susceptible de cabre al palmell d’una mà, acaba mutant en escultura monumental integrada al paisatge urbà.
Al final, “Retrobar Miró. La guspira màgica” evidencia que l’artista és, per sobre de tot, un generador de guspires: un mecanisme capaç de canviar l’entorn, la mida i el material d’una idea sense trair-ne el gest inicial. L’exposició es podrà visitar fins al 10 de gener de 2027.
Joan Miró amb el graffiti de Torse, Son Boter 1967
Fotografia Daniel Frasnay. De la sèrie “Le peintre Miró en 1967” akg-images / Album / Daniel Frasnay
© Successió Miró, 2026
