Els autors Joan Llensa Aubert, Carles Camps Mundó, Noé Sitjas del Águila i Jordi Maíz Chacón s’han proclamat guanyadors dels Premis Literaris Pare Colom 2026 aquest 17 de juliol de 2026. El Claustre de Sant Domingo, a la ciutat d’Inca, ha acollit el veredicte d’una edició que consolida el certamen com un espai de referència per a la creació en llengua catalana, amb una recepció històrica de 196 obres inèdites. La convocatòria, impulsada amb la col·laboració de Lleonard Muntaner Editors, premia la qualitat literària en les categories de narrativa, poesia, teatre i assaig, apostant per trames que van des de la investigació criminal fins a la memòria anarquista de Mallorca.
Un thriller pirinenc s’emporta el guardó de narrativa
La categoria amb la dotació econòmica més alta ha estat per a l’escriptor garrotxí Joan Llensa Aubert, gràcies a la novel·la «La neu sota les ungles». L’autor, conegut per la seva trajectòria en el thriller psicològic i la literatura juvenil, ubica l’acció en una vall del Pirineu. El desglaç treu a la llum unes restes que reobren el cas de la desaparició d’una nena fa vint-i-set anys. El pes narratiu recau en la Mireia, una ramadera que decideix emprendre una investigació pròpia per desafiar la versió oficial d’un poble atrapat en els silencis i la culpa. El jurat dels Premis Literaris Pare Colom ha valorat especialment la prosa evocadora i el tractament de la muntanya com un personatge autònom.
Poesia de llarga trajectòria i noves veus teatrals
L’apartat poètic ha reconegut l’experiència de Carles Camps Mundó (1948), una figura clau de la lírica catalana contemporània, que suma aquest reconeixement a altres de prestigi com el Carles Riba. Amb «Ni en les paraules», el poeta construeix una obra d’alta densitat intel·lectual que explora els límits del llenguatge per donar sentit a la realitat, la identitat i la mort.
D’altra banda, el guardó de teatre aposta pel talent emergent de Noé Sitjas del Águila, dramaturg nascut el 2001. La seva primera obra teatral, «Nicarbazina per a coloms; apunts sobre Antígona», ofereix una reinterpretació contemporània del mite clàssic. A través d’una mare desesperada, un adolescent i un creador, el text difumina els límits entre ficció i realitat per disseccionar les tensions entre el nucli familiar i el control institucional, posant el focus en les noves formes de desterrament.
L’anarquisme a les Illes Balears, premi d’assaig
El palmarès es tanca amb la investigació històrica de Jordi Maíz Chacón, guanyador en la categoria d’assaig amb «Terra erma. Els grups d’afinitat anarquista a les Illes Balears (1918-1936)». L’historiador i professor treu a la llum documentació inèdita per analitzar la cultura política, les xarxes de sociabilitat i l’impacte de l’emigració balear a Amèrica en el moviment llibertari insular. L’obra radiografia els orígens i l’evolució d’aquests grups d’afinitat fins a la repressió que va seguir el cop d’estat de 1936, aportant una mirada nova a la història contemporània de l’arxipèlag.
