La darrera jornada del MLF25 ens tenia preparats moments inoblidables. Tot i la calor insuportable que ens donava la benvinguda alhora que, les sempre magnífiques, Lyra’s Hëll feien rabiar les cordes de les seves guitarres per encalentir els motors del que per a nosaltres va ser el dia més llarg de tot el festival.
El més llarg, perquè ens varen haver de treure amb palanca després que ELYELLA acabessin de deixar tot el seu confeti per escampat per la gespa artificial de l’escenari d’Es Jardí. Però també el que se’ns va fer més curt. La varietat en el ventall d’estils musicals, com ens han acostumat gairebé sempre, però especialment enguany, ha tornat a ser protagonista en un darrer dia extraordinari.
L’eclecticisme musical torna a marcar el to
Les cares cansades dels que n’hi hem deixat la pell jornada a jornada s’esvaeixen a cada bateg que actua com a ressort del que ocorr a dalt i abaix de l’escenari. Ja sigui amb noves propostes rockeres com la de les germanes Iñesta, que juntes formen Repion, un descobriment genial pel qui relata. Com amb l’indie pop cada cop més consagrat de Judeline. O el descar macarra i fresc d’El Kanka. O la passió i emoció en total harmonia i connexió amb el públic de l’indie rock més vibrant de Siloé.
Davant tant talent, la gespa ajuda puntualment amb les cames, que cada cop els hi costa més respondre a les ordres de l’ànima. Però no hi ha decaïment possible per ningú davant l’immens espectacle que estàvem a punt de viure. Són les 21.59?h i s’apaguen les llums del que era l’aparcament de l’antic recinte de l’Aquapark i un senyor de setanta-vuit anys es lleva el guarda pits de tela i comença la lliçó més gran de vida en forma de música de la qual he estat testimoni.
Iggy Pop imposa la seva llegenda a Es Jardí
Iggy Pop va demostrar ser el cap de cartell més gran que podríem imaginar. Un torrent d’energia que va encomanar els mils de persones que ens convertirem en testimonis atònits d’una nit d’adrenalina pura i que no vàrem parar de saltar, cridar, ballar i suar en l’hora i mitja que va durar el show. Esperàvem un Sabina i ens trobàrem els Rolling Stones. I tot amb una veu que semblava que no haguessin passat els anys.
Encara era prest. I després de veure una estona de bon rock nacional a càrrec de Biznaga i, després de comprovar com els més joves del festival havien aconseguit mantenir el lloc a les primeres files de l’escenari Estrella Damm des de l’obertura de portes del Festival, havíem de veure el reclam nacional de la jornada.
Bad Gyal sacseja l’escenari Estrella Damm
Bad Gyal apareixia a l’escenari rodejat de tot el que una gran estrella de la música actual: els seus ballarins. Només ella amb la seva veu, la seva energia i els seus balls virtuosos i provocadors, amb una música que convida a perrejar fins abaix, va bastar per tornar a fer tremolar l’espai principal del Festival i fer més que feliços els seus fans bojos d’adrenalina.
Però nosaltres volíem veure, també, la proposta de Baiuca. Una fusió entre la música tradicional gallega i l’electrònica que no va decebre a cap dels assistents, que ballarem a ritme de gaita i beats fins que, sense adonar-nos de tot el temps que havia passat, es van fer les 2.30?h. Parada estratègica per menjar (ja, ni hi havíem pensat). I a donar-ho tot al final de festa de ELYELLA. Garantia de diversió.
Recorregut:
Les més dures: Lyra’s Hëll
El descobriment més gran: Repion
El més fresc: Judeline
La passió: Siloé
El més divertit: El Kanka
El millor: Iggy Pop
El més genuí: Biznaga
La més estimada: Bad Gyal
El més sorprenent: Baiuca
El millor final: ELYELLA
Etern Mallorca Live Festival.
