“Jo crec que Daniel Can s’enamora de Palma com m’hi vaig enamorar jo.” Així arrenca Mónica Expósito quan parla del protagonista de la seva primera novel·la, Daniel Can, publicada inicialment en castellà el 2020 i ara, gràcies a Edicions Xandri, traduïda al català. “Per mi, que la història arribi en català al públic de Mallorca és fer-la més nostra.” Amb passió serena i mirada lluminosa, Expósito —diplomada en Relacions Laborals i graduada en Geografia i Història— relata com aquesta novel·la és també una declaració d’amor cap a la seva ciutat, Palma, i el seu passat sovint silenciat.
Un patró genovès als arxius mallorquins
Daniel Can no neix del no-res. El personatge, explica l’autora, apareix reiteradament en la investigació de l’historiador Antonio Ortega, especialista en el Regne de Mallorca: “És un patró genovès que s’instal·la a Palma a finals del segle XIII i manté bones relacions amb la Casa Reial de Mallorca”. Són dades extretes d’arxius: contractes, encàrrecs, concessions reials.
“Hi ha un document en què Jaume II li permet guardar els aparells marítims dins els magatzems de les Drassanes.” Detalls com aquest són els que, segons Expósito, bastiren el fil narratiu que acaba sent novel·la. Una història que comença l’any 1298 i s’allarga fins al 1349, coincidint amb els moments claus del regne mallorquí: la restitució de Jaume II, el pas de Sanç i la tragèdia de Jaume III.
“Per escriure, vaig començar amb el plànol de Garau. Vaig marcar la muralla medieval dins la renaixentista, vaig dibuixar la riba, els ponts, les portes, els cementeris…”
– Mónica Expósito
Amistat més enllà del credo
Un dels eixos emocionals de la novel·la és la relació entre Daniel Can i Abraham Malaquí, un comerciant jueu que, segons l’autora, també existí realment. “Representen una amistat que va més enllà del credo. Una amistat que perdura més enllà de la mort.” Aquesta reivindicació de les relacions humanes com a força cohesionadora és un dels punts que marquen l’obra, tot i el seu rerefons bàsicament històric.
Expósito no inventa. Reescriu. “Vaig agafar les taules de cronologia històrica d’Antonio Ortega, i vaig anar situant la trama en els anys i fets que ell tenia documentats.” Hi ha episodis que han deixat empremta en el relat com si fossin trets d’una crònica de l’època: persecucions marítimes, atacs de corsaris castellans, tractes comercials entre cultures. “La persecució per part dels corsaris és real. A Daniel li confisquen la nau i empresonen el seu germà i el seu fill durant deu anys a Cantàbria. Això ho he trobat documentat.”
La ciutat com a escenari viu
La Palma que descriu Expósito és una ciutat vibrant, que respira per cada racó. “Per escriure, vaig començar amb el plànol de Garau. Vaig marcar la muralla medieval dins la renaixentista, vaig dibuixar la riba, els ponts, les portes, els cementeris…” A partir d’aquí, reconstruí la ciutat del 1300. Fins i tot, cercà els noms medievals dels carrers per incorporar-los al text amb la màxima fidelitat. “Volia que qui ho llegeixi pugui passejar mentalment per la Palma d’aquella època.”
Per ella, caminar per Ciutat és com una manera de conèixer-la millor. I quan va publicar el llibre en castellà, va compartir vídeos a xarxes socials ensenyant escenaris de la novel·la. “Sí que es podria fer un recorregut literari. Palma dona per això i més.”
Ramón Llull com a guia
Cada capítol de Daniel Can comença amb un pensament de Ramon Llull. “Vaig voler iniciar el capítol de la restitució de Jaume II amb la frase: “aquella illa és d’un noble rei savi”. És una cita que em fascina.” La tria de Llull no és casual: “La seva manera de veure el món, el seu paper com a pensador, em semblava ideal per acompanyar el to humanista de la novel·la.”
Una veu nova i decidida
Tot i ser la seva primera novel·la, Expósito mostra una veu literària segura. “Jo escric per passió. No hi visc. Però m’hi dedic com un ratolí de biblioteca.” La passió pel patrimoni local és constant en les seves paraules. I el seu projecte no s’acaba aquí.
La segona obra, ja escrita, es titula No desitjaràs mal a ningú, i tracta de l’assalt a la jueria de Palma a finals del segle XIV. “És un tema duríssim, però necessari.” Ja ha estat acceptada per Edicions Xandri i es publicarà enguany.
I ja treballa en una tercera: “Ara salt al segle XVII. Estic documentant-me sobre Catalina Font, una dona acusada de bruixeria i jutjada per la Inquisició.” Per això, passa hores a l’Arxiu Històric de Palma, on ha trobat el plet judicial original. “És complicat perquè ja no tinc el suport directe d’un historiador, però és apassionant.”
“Jo crec que donaria per una pel·li. Tota la vida d’un home, amb aventures, amors, amistats, traïcions… I tot dins un moment clau de la història”
– Mónica Expósito
Palma: entre el turisme i la memòria
Quan se li demana si Palma s’estima prou el seu passat, la resposta és clara: “Jo crec que no el fem prou visible. Podria conservar-se millor, i potser ens falta un turisme més interessat en la cultura.” Ho diu sense retrets, però amb la determinació de qui vol contribuir-hi amb les seves eines.
Per Expósito, la narrativa històrica pot ser una porta d’entrada cap a una altra forma de mirar Mallorca. “Últimament només surten notícies sobre massificació. Però Mallorca és molt més. Té una riquesa cultural brutal.”
Del paper a la pantalla?
Quan se li insinua si Daniel Can podria convertir-se en sèrie o pel·lícula, somriu. “Jo crec que donaria per una pel·li. Tota la vida d’un home, amb aventures, amors, amistats, traïcions… I tot dins un moment clau de la història.”
Però alhora reconeix les dificultats. “No sé com arribar a les noves generacions. Potser la narrativa visual hi ajudaria.” Mentrestant, confia que l’edició en català ajudi a acostar l’obra a més lectors joves.
Una autora enamorada de la seva ciutat
“Jo sóc una enamorada de Palma.” És la darrera frase d’una conversa llarga, generosa, plena de matisos i de respecte pel detall. “I Daniel Can, quan arriba a Mallorca amb la seva coca i veu la Tramuntana des del mar, jo crec que també se n’enamora.”
Amb Daniel Can, Mónica Expósito obre un camí literari que busca recuperar la memòria de la ciutat, dignificar el patrimoni invisible i recordar que, abans que ciutat de pas o de platja, Palma ha estat sempre ciutat d’històries.
📚 Presentació de Daniel Can
📅 Dimarts, 13 de gener, 18:30 h
📍 Embat Llibres (carrer Papa Joan XXIII, 5E)
📖 Amb Mónica Expósito i Antonio Ortega
