L’escriptor eivissenc Antoni Marí ha mort als 81 anys, segons han confirmat fonts editorials aquest dilluns. Nascut a Eivissa el 1944, Marí s’havia consolidat com una de les veus més sòlides de la literatura catalana contemporània a través d’una trajectòria que va abraçar la poesia, l’assaig, la narrativa i la docència universitària. La seva desaparició marca el final d’una etapa per a la intel·lectualitat balear i catalana, caracteritzada per una recerca constant sobre la subjectivitat i el paper de l’individu en el context de la modernitat.
L’assaig com a espai de reflexió moral
L’obra d’Antoni Marí no es pot entendre sense la seva faceta de pensador i analista de la creació artística. Des de la seva càtedra i els seus textos teòrics, va plantejar l’art com un espai d’exigència moral. Entre la seva producció assatgística destaquen títols com L’home de geni (1984 i 1997) i Formes de l’individualisme (1994), que va rebre el premi Crítica Serra d’Or.
L’any 2002, la seva obra La voluntat expressiva va ser guardonada amb el Premi Nacional, consolidant la seva tesi sobre la necessitat de l’expressió humana com a motor cultural. Aquests textos han servit de base per a l’estudi de l’estètica i la història de les idees a l’àmbit acadèmic català.
Narrativa i poesia: memòria i llenguatge
En el camp de la ficció, Marí va fugir de les estructures convencionals per centrar-se en la densitat reflexiva. La seva narrativa va obtenir un ampli reconeixement institucional i de crítica amb obres com El vas de plata (1991), distingida amb els premis Ciutat de Barcelona i Serra d’Or, i El camí de Vincennes (1996), que va sumar els premis Prudenci Bertrana i, novament, el de la crítica de Montserrat.
La seva producció poètica, iniciada amb El preludi (1979), ha estat una exploració dels vincles entre l’experiència viscuda i la memòria. Títols com Un viatge d’hivern (1989), Premi Nacional de la Crítica, o El desert (1998) i Han vingut els amics (2010) —ambdós guardonats amb el premi Cavall Verd de poesia— mostren una veu que prioritza el rigor formal per damunt de l’ornament.
El llegat d’una figura central
L’activitat literària de Marí es va mantenir constant fins als darrers anys. El 2019 va publicar, conjuntament amb el també poeta i traductor Francesc Parcerisas, Ombra i llum. Variacions sobre un tema romàntic, un volum que recollia un diàleg sobre la tradició literària i la seva evolució cap a la contemporaneïtat.
Des de LaBreu Edicions, segell amb el qual mantenia un vincle estret, s’ha destacat la seva figura com a peça fonamental no només per a l’escriptura, sinó també per al món de l’edició en llengua catalana. Amb la seva mort desapareix un autor que va fer de l’honestedat intel·lectual la seva principal eina de treball, deixant un llegat que continua sent referent per a l’anàlisi de la cultura europea des de la mirada insular.
Fotografia de R. Ramos
