Paquita Bover (Palma, 1938-2025) va morir la matinada de diumenge a la residència on vivia. Amb 87 anys, l’actriu mallorquina deixa enrere una trajectòria estretament vinculada al teatre popular en català, especialment com a membre destacada de la companyia de Xesc Forteza, amb qui va compartir escenari en nombroses produccions al llarg de més de quatre dècades.
Referent del teatre popular en català
La seva vinculació amb Xesc Forteza, tant artística com personal, la situà en el centre d’una de les etapes més reconegudes del teatre local. Bover participà en diverses comèdies i sainets que combinaven humor i costumisme, i es convertí en una de les intèrprets més reconegudes del gènere. Sempre fidel a la llengua catalana i amb un estil interpretatiu directe i proper, va saber connectar amb el públic des dels seus inicis als 16 anys.
Entre les primeres experiències escèniques de Bover destaca la seva participació a la Companyia Artis, que la portà al Teatre Principal de Can Miquetes, on coincidí amb Forteza. Durant la dècada dels seixanta ja formava part de repartiments com el de Quasi una dona moderna (1961), i més endavant intervengué en muntatges com Mort de dama (1981 i 1998) i Coses que passen (2000).
Catxin dena quin estiu, un èxit recordat
Un dels seus treballs més emblemàtics fou el paper a Catxin dena quin estiu, comèdia escrita per Xesc Forteza i estrenada el 1997 al Teatre Principal de Palma. L’obra es mantingué en cartell durant més de 300 funcions i esdevingué un dels grans èxits del teatre mallorquí d’aquell moment. Anys més tard, Bover hi tornà a participar en un homenatge dedicat a Forteza.
També va compartir escena amb actrius com Mary Santpere i Margaluz, amb qui actuà a Majorica (1989), una altra comèdia en què interpretava el paper de l’esposa del personatge de Forteza.
Reconeixement a tota una trajectòria
L’any 2010, l’Associació d’Actors i Actrius Professionals de les Illes Balears (AAAPIB) li atorgà el premi honorífic Jeckyll & Hyde, com a reconeixement a una vida dedicada al teatre. El guardó valorava una carrera consolidada i coherent, amb un compromís ferm cap al teatre de proximitat i en llengua pròpia.
Encara que durant els darrers anys no actuava amb regularitat, la seva figura continuava sent una referència per a diverses generacions d’intèrprets. La seva discreció fora dels escenaris contrastava amb una presència escènica sòlida, que va contribuir a consolidar el teatre popular mallorquí com a espai de trobada cultural i lingüística.
Una figura recordada per generacions d’intèrprets
La influència de Paquita Bover s’estén més enllà dels papers que interpretà. La seva manera de fer, propera i sense artificis, es recorda habitualment entre aquells que s’inicien al teatre a les Illes. La seva dedicació i constància han deixat una empremta en el teixit cultural local i en la memòria col·lectiva del teatre mallorquí del segle XX.
