La precarietat laboral entre els músics no és nova, però la crisi provocada per la pandèmia va fer evident una realitat que durant dècades havia quedat oculta. A partir d’aquell moment, un grup de professionals va decidir organitzar-se i fundar ProMúsics Mallorca, una associació sense ànim de lucre nascuda el 2020 amb l’objectiu de defensar els drets dels músics a les Illes. La seva presidenta, Isis Montero, parla amb UEP! Mallorca sobre la tasca de l’entitat i sobre una realitat laboral que encara no ha estat regularitzada.
Sense contractes regulars, sense drets laborals
Montero exposa el punt de partida de l’associació: “Durant la pandèmia molts músics no vàrem poder accedir a ajudes, perquè el sistema no contempla la manera real com treballam. La majoria no són autònoms, són contractats per compte d’altri, però no se’ls dona d’alta com a artistes, sinó amb altres categories com animadors o cambrers, per dues hores. Això no serveix per cotitzar ni per tenir dret a prestacions”.
Aquesta realitat, explica, no és puntual. “Hi ha músics que es passen quinze anys treballant així, i mai arriben als 360 dies cotitzats que es necessiten per accedir a l’atur”. La situació es complica per la manca d’un marc legal que reconegui la singularitat del sector. “El mateix Estat no entén com treballa un músic professional”, denuncia.
“El mateix Estat no entén com treballa un músic professional”
– Isis Montero
ProMúsics Mallorca, una veu col·lectiva
Amb aquesta situació de fons, un grup de músics va posar en marxa l’associació per oferir assessorament i defensar els drets del col·lectiu. “Volíem ser una veu perquè el Govern, l’Ajuntament de Palma o qualsevol institució tingués un interlocutor que els expliqués què poden fer per millorar la situació”, diu Montero. “Moltes convocatòries públiques demanen requisits inviables per als músics, perquè parteixen de supòsits erronis”.
Des de ProMúsics treballen per adaptar aquests requisits a la realitat del sector. També assisteixen a reunions amb institucions per alertar sobre contractacions inadequades i promoure polítiques més efectives. “Feim una feina constant, encara que no som un sindicat. No denunciam, però sí que feim incidència”.
Actuacions amb condicions molt diverses
La presidenta de ProMúsics explica que, segons l’espai i el tipus de contractació, la situació dels músics varia molt. “En molts bars no es poden permetre contractar artistes de forma legal, perquè el règim d’artista és més car que un contracte convencional. Això fa que molts cobrin en negre”. En canvi, en l’àmbit hoteler o en esdeveniments municipals, els músics sí que solen estar donats d’alta, però a través d’agències intermediàries.
“La diferència entre tocar a un bar, a un hotel o en una verbena és enorme”, diu. “Hi ha qui cobra 120 euros per una actuació. Això és el mateix que es pagava fa 40 anys. Mentrestant, tot ha pujat: el menjar, la gasolina, els lloguers… menys els nostres honoraris”.
La proposta d’un conveni col·lectiu
ProMúsics ha intentat impulsar un conveni col·lectiu propi en l’àmbit balear. Però el camí no és fàcil. “Per fer-lo es necessita una patronal, però qui és la patronal si el músic no és contractat directament pel bar o l’hotel, sinó per una agència?”, es demana Montero. També fa falta que els músics estiguin sindicalitzats, però “molts no poden ni pagar la quota mínima d’un sindicat. Nosaltres mateixos hem passat de cobrar 60 euros anuals a tenir l’associació oberta gratuïtament, perquè ningú podia pagar”.
Segons explica, la precarietat ha arribat a tal punt que fins i tot el simple fet de crear una estructura legal estable es torna inviable. “És un peix que es mossega la cua. I tot això ho fem amb recursos propis, pagant-nos les reunions, la gasolina, el pàrquing… per amor a l’art”.
“Aquest país s’ha convertit en un cementeri de músics”
– Isis Montero
Lluita estatal amb la Unió de Músics
Davant les dificultats d’incidir des del nivell local, ProMúsics Mallorca forma part de la Unión de Músicos (UDM), una federació estatal amb presència a quinze comunitats autònomes. “Amb UDM hem aconseguit algunes millores, com el reconeixement d’un subsidi d’atur específic per artistes”, comenta Montero. “Treballam perquè els canvis legislatius també serveixin per a les Balears, on el treball és majoritàriament temporal. Aquí el model no és el mateix que a altres llocs de l’Estat”.
També assenyala que la situació de les Illes no es pot equiparar a altres llocs: “Aquí moltes feines són temporals i concentrades en pocs mesos. No és com a altres llocs de la península, i si no ho explicam nosaltres, ningú ho farà”.
“La música no és un hobby”
Isis Montero no només presideix l’associació, també és música. Coneix de primera mà les dificultats per viure exclusivament de la música, especialment per a instrumentistes. “Ara el que es demana són solistes o duets, perquè són més econòmics. Els hotels prefereixen dues persones amb bases pregravades que un grup de cinc músics”.
També denuncia la falta d’educació cultural: “Hi ha clients que demanen concerts de gòspel amb dues veus. No entenen que això no és possible, que falta harmonia, que no sona. En altres països com França o Holanda, això seria impensable”.
“La música realça l’ànima”, conclou. “El poble necessita art. El problema és que no se li dona la importància que té. Aquest país s’ha convertit en un cementeri de músics. Però nosaltres continuam, perquè estimam aquest ofici i perquè algú ho ha de fer”.
