El vestíbul de Cort acull des del 24 d’abril i fins al 22 de juny de 2025 el projecte expositiu Profundidad y límite, de Ñaco Fabré (Palma, 1965). La mostra, concebuda específicament per a l’Espai Cor de l’Ajuntament de Palma, reuneix una selecció d’obres inèdites. L’artista presenta una proposta centrada en l’equilibri formal, la depuració del color i la línia, i l’exploració de la relació entre el temps, l’espai i la contemplació.
Pintura com a llenguatge obert
Construcción sobre el horizonte (2015) és una de les peces incloses a l’exposició. La seva presència en el conjunt estableix una connexió amb la vigència de la pintura com a vehicle d’expressió atemporal. Fabré proposa una narrativa visual on la geometria i l’abstracció lírica coexisteixen amb referències que remeten a paisatges interns i externs. Segons explica ell mateix, aquesta reflexió vol obrir espais on “és possible establir la relació entre la infinitud i el dibuix precís que delimita la forma”.
L’exposició articula un diàleg plàstic en què les composicions tendeixen cap a la síntesi. L’artista treballa amb camps de color, formes depurades i variacions geomètriques que funcionen com a porta d’entrada a la contemplació.
Referències visuals i poètiques
Fabré ha reconegut al llarg del temps la influència d’autors com el poeta Corredor-Matheos o el polonès Adam Zagajewski. També estableix vincles amb el treball plàstic d’artistes com Ettore Spalletti, Julie Mehretu o l’escultura associada al suprematisme. Aquests referents configuren una mirada transversal, on pintura i poesia conviuen en un mateix espai d’experimentació formal.
El projecte a l’Espai Cor es manté alineat amb aquesta recerca d’un llenguatge visual sense fronteres, amb una clara voluntat d’articular formes de representació que defugen la literalitat.
Trajectòria i reconeixements
Ñaco Fabré desenvolupa la seva carrera des dels anys noranta. Ha exposat regularment a galeries i institucions públiques a Palma, Barcelona, Madrid, Berlín, Londres o París. Entre les mostres destacades dels darrers anys hi ha la retrospectiva Sobre la extensión vacía (Casal Solleric, 2012), Univers de paper (Fundació Sa Nostra, 2019) o Dar a ver (Col·legi Oficial d’Arquitectes, 2023).
La seva obra forma part de diverses col·leccions públiques i privades com Es Baluard, Fundació Miró, Fundación La Caixa, The American University of Paris o el Museo de Arte Contemporáneo de Pamplona. Ha estat reconegut amb premis com el Ciutat d’Inca (1997), Ciutat de Palma (2000), o el XX Premi Xam d’Arts Plàstiques. Des del 2009 és membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts.
Amb aquesta nova proposta, l’artista reprèn la seva línia d’investigació centrada en els límits entre representació i abstracció, a través d’una obra que combina rigor formal i contingut poètic.
