Nazario Luque, figura destacada del còmic underground i cronista de la Barcelona alternativa, presenta Crónicas del gran tirano (Anagrama). En aquesta obra, l’artista trasllada la seva mirada desafiant del dibuix a la narrativa per endinsar-se en la realitat de les persones sense llar i la complexitat de l’ajuda desinteressada.
Un encontre que ho canvia tot
El llibre parteix d’un episodi real: un matí d’estiu, Nazario decideix trencar anys de silenci i dirigir-se a Mich, un home sense sostre a qui havia fotografiat repetidament des de la seva finestra. Aquest petit gest desencadena una relació inesperada amb un grup format per Mich, Helga, Moisés i Omar, a qui acaba oferint conversa i menjar diàriament.
Entre la pèrdua i el sentit de l’ajuda
El relat es desenvolupa en un moment personal delicat per a l’autor, marcat per la mort del seu company durant trenta-sis anys i, posteriorment, la del seu germà. Enmig d’aquest trànsit emocional, la seva interacció amb aquest grup es converteix en una manera de donar sentit a la seva vida.
De la il·lustració a la narrativa
Nazario, conegut per la seva obra en el còmic adult i transgressor (Anarcoma, Turandot), adopta un enfocament diferent en Crónicas del gran tirano. Deixa enrere l’estil irreverent per oferir un testimoni nu de la supervivència i les dinàmiques de l’exclusió social.
Un llibre que retrata la ciutat als marges
A través de la seva escriptura, l’autor plasma la cruesa de la Barcelona menys visible, aquella dels carrers que serveixen de llar a molts. Sense dramatismes innecessaris, la seva veu recull els matisos d’una realitat que sovint passa desapercebuda.
Amb aquest llibre, Nazario afegeix una nova perspectiva a la seva trajectòria, portant al lector a una reflexió sobre la solitud, l’altruisme i els límits de la implicació personal en la vida dels altres.
