Neus Aguiló Palou presenta L’Art Urbà a Mallorca, un llibre editat per Dolmen Editorial que analitza el recorregut del grafiti i el street art a l’illa. L’obra ofereix una mirada històrica, tècnica i cultural sobre una disciplina sovint considerada marginal, però amb una presència creixent en l’espai públic i a les xarxes.

De les coves d’Altamira a les parets de Palma

El llibre s’inicia amb un repàs als orígens de les pintades murals, des de les primeres manifestacions en coves prehistòriques fins als grafits trobats a Pompeia. A Mallorca, la ruta comença amb intervencions antigues com les del Castell de Bellver, on es conserven rastres de diferents èpoques, incloent-hi grafits de presos polítics durant la Guerra Civil espanyola.

A partir d’aquí, Neus Aguiló traça una línia fins a l’actualitat i planteja una distinció entre grafiti i street art. Segons l’autora, la línia és difusa i sovint es confonen amb actes vandàlics. “Hi ha grafits amb un alt valor artístic, encara que siguin il·legals”, explica. En canvi, altres intervencions no tenen intenció artística i només responen a la voluntat de marcar espais o deixar empremta.

Una qüestió de codis i intencions

La diferència entre grafiti i street art, segons Aguiló, també passa pel públic al qual s’adrecen. Mentre que el grafiti pot seguir codis més tancats, relacionats amb subcultures específiques, el street art sol ser més accessible. “No cal tenir coneixements previs per interpretar-lo”, afirma. Afegeix que moltes de les obres al carrer transmeten missatges clars —socials, polítics o culturals—, i arriben fàcilment a un públic ampli.

A més, dedica part del llibre a entrevistar artistes actius a l’illa, tant en l’àmbit del muralisme com en el del grafiti. No es limita a una única visió, sinó que recull estils, tècniques i trajectòries diverses, sempre amb l’objectiu de donar veu a qui crea des del carrer.

Quatre municipis on trobar art urbà

El llibre identifica quatre nuclis principals on l’art urbà ha guanyat visibilitat a Mallorca: Palma, Inca, Calvià i Can Picafort. Cada municipi hi aporta un enfocament diferent.

Palma concentra un gran volum d’intervencions, tot i que moltes han estat esborrades. “El barri de Can Amunt va tenir moltes peces. Ara, amb la rehabilitació, ja n’hi ha menys”, comenta Neus Aguiló.

Inca ha apostat per aquest art amb el festival anual Inca Street Art Fest, que inclou tant muralistes com grafiters. “Habiliten espais específics per pintar i donen presència a tot tipus de creadors”, explica.

Calvià, a través del projecte BetArt, ha promogut intervencions a diversos nuclis del municipi. I a Can Picafort, el Saladina Art Fest, impulsat per Joan Aguiló, ha consolidat un itinerari d’obres de grans dimensions, amb artistes convidats de dins i fora de l’illa.

Obres efímeres en espais canviants

Aguiló assenyala que l’art urbà, per la seva naturalesa, no és permanent. “És un art efímer. Alguns murals es conserven, però d’altres es deterioren o són substituïts”, diu. Això afecta tant a les obres legals com a les il·legals. Tot i que es fan servir materials resistents, el pas del temps i les intervencions posteriors acaben transformant l’obra o eliminant-la.

Els artistes, explica, són conscients d’aquest caràcter temporal. Un cop acabada la peça, el control sobre l’obra es perd i pot desaparèixer en qualsevol moment.

Espais limitats i regulació desigual

Una de les principals qüestions que planteja l’autora és la manca d’espais per crear art urbà de forma regular i legal. “A Palma hi ha normativa que persegueix les pintades, però sovint no es distingeix entre el que és vandalisme i el que és art”, afirma. Assegura que hi ha iniciatives puntuals en alguns municipis, però manquen polítiques estables que permetin a la comunitat artística desenvolupar la seva activitat sense criminalització.

Aquesta situació, explica, fa que molts artistes optin per accions il·legals, o bé es concentrin en festivals on tenen permisos puntuals. Això limita la visibilitat i la continuïtat de les obres.

Instagram i la visibilitat digital

Davant la manca d’espais expositius tradicionals, les xarxes socials han esdevingut un canal fonamental per donar a conèixer l’art urbà. “Cada artista té el seu perfil, on comparteix les obres, i això els connecta amb un públic molt ampli”, comenta Neus Aguiló. De fet, molts signen directament les peces amb el seu nom d’usuari, convidant a descobrir la seva activitat en línia.

Així, Instagram i altres plataformes digitals permeten que obres efímeres tinguin una presència més duradora i es coneguin més enllà del lloc físic on es varen fer.

Autors destacats i recorreguts recomanats

Al llibre es recullen noms clau de l’escena mallorquina. Joan Aguiló, Carolina Adán Caro, Ink Terrorist, Soma, Emea, Verni, Abraham Calero, Fátima de Juan, Grip Face i Jeroni Mira en són alguns. Cadascun amb el seu estil, trajectòria i discurs, configuren una escena diversa i en evolució.

Per qui vulgui veure aquestes obres en viu, Aguiló recomana caminar pels espais on habitualment hi ha intervencions: el centre d’Inca, Can Picafort, alguns carrers de Palma i diferents punts de Calvià. També proposa cercar prèviament per internet o seguir les xarxes dels artistes per saber on es troben les peces actives.

Viure la creació en directe

Tot i no haver assistit mai a una acció de grafiti il·legal en viu, Aguiló sí que ha presenciat creacions legals. Considera que veure com es construeix una obra al carrer és una experiència reveladora, que connecta l’espectador amb el procés creatiu.

El llibre també reflecteix aquest desig de visibilitzar el moment de creació, més enllà del resultat final. I apunta a una idea que repeteixen molts artistes: una vegada feta la peça, l’obra ja no és seva. Passa a formar part del carrer, amb tot el que això implica.

Un relat coral i obert

L’Art Urbà a Mallorca no pretén tancar definicions ni oferir un únic relat. Segons la seva autora, es tracta d’un recull de veus i d’observacions que ajuden a entendre com aquest tipus d’art s’ha desenvolupat a l’illa. A través de les entrevistes i l’anàlisi del territori, Aguiló obre una porta per mirar d’una altra manera les parets que ens envolten.