Nicomedes Méndez va ser un dels personatges més controvertits de la Barcelona del segle XIX. Nascut el 1852, va exercir com a botxí oficial de l’Audiència de Barcelona entre 1877 i 1908. Durant aquest període, es calcula que va executar unes vuitanta persones. L’ofici de botxí, poc conegut per molts, tenia gran impacte a la societat de l’època.
Un botxí orgullós de la seva feina
Méndez no només exercia la seva funció amb rigor, sinó que se sentia orgullós de la seva tasca. A més de mantenir les seves eines en perfecte estat, va introduir millores al “garrot vil”, la seva principal eina. Aquesta modificació, que consistia en un punxó per perforar el bulb raquidi, tenia l’objectiu de reduir l’agonia dels ajusticiats, fent que l’execució fos més ràpida.
Inspiració per artistes i escriptors
El seu caràcter afable i meticulós no va passar desapercebut. Méndez va esdevenir font d’inspiració per figures com Vicente Blasco Ibáñez, escriptor reconegut. També va ser retratat en plena execució pel pintor Ramón Casas, un dels artistes més destacats del modernisme català. Aquest fet reflecteix la fama i la notorietat que el botxí va adquirir, no només per la seva feina, sinó per la seva personalitat.
Barcelona i la seva cruesa
El Verdugo de Barcelona, l’obra de Salvador García, dedicada a la vida de Nicomedes Méndez, revela també una Barcelona bulliciosa i vital, però marcada per la presència del crim. En aquella època, els criminals sovint esdevenien figures mediàtiques, i les execucions públiques atreien grans multituds. L’espectacle de la mort s’havia convertit en una forma d’entreteniment que fascinava la població.
Un temps no tan llunyà
El llibre, escrit amb rigor i detall, ens apropa a una època que, tot i semblar llunyana, encara desperta curiositat. La figura de Méndez, així com la seva feina, ens recorda que la relació entre la societat i el càstig ha anat canviant al llarg del temps. Tanmateix, aquest botxí de Barcelona continua sent un exemple de com un ofici pot marcar profundament una ciutat i la seva història.
Salvador García, escriptor i acadèmic reconegut, ens ofereix un relat fascinant sobre una Barcelona desconeguda, i ens permet entendre millor la vida d’un home que, malgrat la seva professió, va deixar una empremta en la cultura i l’art de l’època.
