L’artista il·licità, Niño de Elche, torna aquest estiu a Mallorca. El dissabte 9 d’agost, participarà en el cicle La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària amb un concert a Consolació, Sant Joan. Serà una vetllada compartida amb Soleá Morente, però no es tractarà d’un espectacle conjunt, sinó de dues actuacions consecutives. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, Paco Contreras desgrana la proposta artística que presentarà, el seu vincle amb l’illa i el sentit del flamenc en clau contemporània.

Dues parts, dos llenguatges

El concert que Niño de Elche oferirà a Sant Joan estarà dividit en dues parts. La primera serà acompanyat del guitarrista Xisco Rojo, amb qui interpretarà un repertori que combina temes dels seus discos ja publicats amb altres peces menys conegudes o inèdites. Es tracta, segons les seves paraules, de concerts de repertori, on reapareixen materials que han quedat fora del circuit discogràfic o que han passat desapercebuts.

En la segona part, s’hi sumarà la performer Ylia (Susana Hernández), amb qui ha compartit col·laboracions anteriors, especialment al festival Sónar. Aquesta secció del concert estarà orientada cap a sonoritats pròximes a la música electrònica i de ball, un àmbit que Contreras ha explorat en múltiples formats. «Aquesta segona part tindrà a veure amb totes aquelles músiques que vaig fer per al Sónar. Més properes al rap race, a la música de ball… tot aquest món», explica.

“No crec en les disciplines. Sempre he estat entre els entres. El flamenc m’ha ensenyat això“

– Niño de Elche

Estades creatives i arrels compartides

Niño de Elche coneix bé Mallorca. L’illa forma part del seu calendari habitual: «Hi vinc molt més del que la gent pensa. Tenc les cases dels amics». En els darrers anys, ha actuat en indrets tan diferents com Magaluf o ara Sant Joan. Aquest 2025 preveu una estada llarga, que inclou una residència artística a Casa Planas, prevista per al mes de setembre. Allà continuarà desenvolupant un projecte entorn de les estacions de l’any, el clima i la tradició musical. Treballarà a partir d’arxius i registres i les simbologies que aquests elements han generat al llarg del temps. «Revisitaré part de l’arxiu de les campanyes d’estiu. És un projecte que fa temps que rumio. A Casa Planas cerc intentar donar-li forma», comenta.

El flamenc com actitud

Tot i el reconeixement que ha rebut per les seves col·laboracions amb artistes com Los Planetas, Fuerza Nueva o Refree, Paco Contreras rebutja les etiquetes. Considera que el flamenc no és un estil musical sinó una actitud, una manera d’abordar l’expressió artística. «No crec en les disciplines. Sempre he estat entre els entres. El flamenc m’ha ensenyat això. No es tracta del flamenc com a estructura, sinó del que anomena “lo flamenco” com a energia expansiva». «Jo no em guio per les músiques. Les músiques són eines que faig servir per contar coses. Segons el que necessit, faig servir unes o unes altres», explica.

També qüestiona la idea que el flamenc no hagi estat ben tractat culturalment: «No crec en el barem de si està ben o mal tractat. Està en el mercat, i pateix o gaudeix segons les condicions del moment, que poden ser polítiques, identitàries, econòmiques o artístiques». «Allò que alguns consideren el menys flamenc del que faig, és precisament el més flamenc», sentencia. «Els flamencs veim flamenc on estructuralment no n’hi ha. Ens han fascinat Michael Jackson, James Brown… gent que balla molt ràpid. El flamenc també és aquesta actitud».

“Els discos són la part més visible, però només representen una petita part del que faig”

– Niño de Elche

Col·laborar com a forma de vida

Niño de Elche ha col·laborat amb creadors molt diversos. Ha posat veu i cos a instal·lacions museístiques, ha escrit llibres, ha participat en documentals i ha fet ràdio. Aquesta obertura, diu, l’ha ajudat a tenir una escolta molt més àmplia. «No m’identifico 100% amb cap música. Les utilitzo segons el que necessit. Cada col·laboració m’ha ensenyat a recontextualitzar-me», afirma.

També rebutja la idea d’una carrera basada en la pressió: «Faig coses tot el dia, però perquè m’interessen. Accept les invitacions quan m’obren portes a altres àmbits. Aquesta voràgine em reconforta».

Nous projectes en marxa

L’últim àlbum publicat per Niño de Elche és Cante a lo Gitano, però ja té en marxa els dos pròxims. Es tracta d’un projecte conjunt amb Refree, del qual ja s’ha presentat un avançament al Sónar i al centre Conde Duque de Madrid. Aquest mateix any sortirà el nou disc, i posteriorment, un segon volum. «Són els meus dos propers discos, amb Refree. I mentrestant, estic preparant el meu disc individual. Serà llarg, amb molts col·laboradors, i crec que no sortirà abans de 3 o 4 anys».

Més enllà dels llançaments comercials, també manté oberts altres processos, més relacionats amb l’art contemporani i la performance. Alguns d’aquests projectes, com els que desenvolupa actualment a Bilbao o a Mallorca, tenen una visibilitat reduïda però formen part essencial del seu univers creatiu. «Els discos són la part més visible, però només representen una petita part del que faig», conclou.