L’Obra Cultural Balear (OCB) ha celebrat aquest dissabte la Nit de la Cultura 2025 al Teatre Principal de Palma, on s’han lliurat els Premis 31 de Desembre, que reconeixen accions destacades a favor de la llengua catalana, la cultura i la cohesió social a les Illes Balears. Gabriel Janer Manila, la Llibreria Embat i el projecte educatiu ‘No m’excloguis’ de l’IES Josep Sureda i Blanes figuren entre les iniciatives premiades enguany.
Els deu premis de la 39a edició
Els Premis 31 de Desembre, que se celebren des de 1987, han distingit enguany un total de deu persones i projectes. El Premi Josep M. Llompart ha estat per a l’escriptor Gabriel Janer Manila, reconegut per la seva trajectòria literària, pedagògica i cultural des dels anys setanta.
La Llibreria Embat ha rebut el Premi Francesc de Borja Moll pels seus 50 anys de feina com a referent cultural i literari, especialment en l’àmbit de la creació en català. El Premi Emili Darder ha distingit la campanya ‘No m’excloguis’, impulsada per alumnat i professorat de l’IES Josep Sureda i Blanes, per la seva denúncia dels prejudicis lingüístics en un entorn amb poc ús habitual del català.
Accent Obert ha estat guardonat amb el Premi Climent Garau per la seva tasca de promoció del català en entorns digitals, a través de projectes com Galàxia, que agrupa més de 250 eines digitals en llengua catalana.
L’Escola de Música i Danses de Mallorca ha rebut el Premi Bartomeu Oliver per cinc dècades de feina en la recuperació i transmissió del patrimoni musical i coreogràfic tradicional de l’illa.
Reconeixement a la recerca, l’activisme i la creació artística
El Premi Miquel dels Sants Oliver ha estat per a Climent Picornell Bauçà, geògraf i escriptor, pel conjunt de cinc llibres dedicats als canvis socials, lingüístics i paisatgístics al Pla de Mallorca. El darrer volum, Paisatges minvants, completa aquesta sèrie editada per El Gall.
Pitxorines, un grup format per nou joves intèrprets, han estat distingides amb el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel per la seva proposta de renovació del cançoner tradicional amb una presentació contemporània adreçada a públics diversos.
El Premi Aina Moll ha reconegut el Projecte Brúixola del Casal Petit de les Germanes Oblates, que promou l’ensenyament de la llengua catalana a dones en situació de vulnerabilitat social i procedents del món de la prostitució.
Finalment, el Premi Gabriel Alomar, concedit per la Junta Directiva de l’OCB, ha estat atorgat a Damià Pons Pons per la seva trajectòria intel·lectual i cívica com a poeta, assagista, activista i promotor cultural vinculat als moviments de defensa de la llengua i la cultura de les Illes.
Un acte de reconeixement i balanç anual
La gala, presentada per Marta Bergas i conduïda musicalment per l’Ensemble Lumière, ha combinat el lliurament dels premis amb actuacions artístiques de Miquela Lladó i Tiu Herrero, Pitxorines, Ánimos Parrec, Joan Gomila i Spiritual Mallorca a l’Octava.
Durant el seu discurs, el president de l’OCB, Antoni Llabrés, ha destacat el simbolisme de tornar al Teatre Principal, escenari dels primers Premis 31 de Desembre. Llabrés ha fet balanç de l’any i ha subratllat l’augment de la base social de l’entitat, que supera els 5.000 socis, així com la feina de les 41 delegacions locals, que organitzen unes 700 activitats anuals.
També ha reivindicat el llegat de Josep Maria Llompart, la vigència de la llengua com a eina de cohesió i la necessitat de construir consensos amplis en un context social i demogràfic canviant. Segons el president de l’OCB, «la millor resposta a la desinformació i a les envestides» és «la feina ben feta».
Llabrés ha anunciat que el 2026 se celebrarà l’Any Joan Alcover, coincidint amb el centenari de l’estrena musicada de La Balanguera.
Presència institucional i continuïtat del projecte
A la Nit de la Cultura hi han assistit representants de diverses institucions, entre els quals Francina Armengol, presidenta del Congrés dels Diputats; Jordi Martí, secretari d’estat de cultura; Rosario Sánchez, secretària d’estat de turisme; i Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
També hi eren presents membres del Govern de les Illes Balears, del Consell de Mallorca i de l’Institut d’Estudis Baleàrics.
En cloure el seu parlament, Llabrés ha reafirmat el compromís de l’entitat amb la cultura i la llengua catalanes: “Hi serem amb rigor, amb autoexigència, amb fidelitat als nostres principis i amb la fermesa que exigeix el moment”.
