Xarim Aresté protagonitzà una nit màgica del que varen ser testimonis un centenar de privilegiats i privilegiades que pràcticament omplírem la platea del recinte. L’artista català, ens cità ahir al Teatre Principal de Santanyí per recitar el segon concert del festival de la Fundació Mallorca Literària: “La lluna en vers”.

Aquesta vegada venia acompanyat de la seva banda mallorquina, que ens delectaria amb moments d’autèntica virtuositat, regalant-nos moments de psicodèlia a ritme de blues, jazz i rock clàssic que feren gaudir a tot el públic, que va acabar demant més. La gent entrava a poc a poc i prenia el seu seient a la platea del teatre com, posteriorment, i també a poc a poc, Xarim Aresté ens aniria robant el cor.

Inicià l’espectacle tranquil, només amb la seva veu acompanyada del teclat i la seva guitarra. I, a poc a poc, es varen anar incorporant el contrabaix la bateria i el vent. La poesia i la música com la resta de l’art, es basa en transmetre sentiments i aquest objectiu tant complex, els protagonistes sobre l’escenari l’esdevingueren senzill. Xarim i la seva banda desbordaven complicitat i diversió. I així, els sentiments es traslladen a les butaques de manera directa. La banda gaudeix, el públic gaudeix. I es passa l’espectacle en un tres i no res.

Nou disc “Un idioma nou”

Aresté ens presentava el seu nou disc “Un idioma nou”, però amb un directe sorprenent que ens va fer viatjar pels racons més insòlits de la seva ment. Des de moviments més alternatius i abstractes on deixava palès el seu domini de la guitarra elèctrica fins a moments d’immensa intimitat on li bastava la seva veu i els acords més acústics per captivar-nos. Va tocar pràcticament tot el nou disc, però no ens va voler deixar amb la mel als llavis i també ens regalà grans temes d’anteriors LPs com Ple d’amor, El Temps de les flors o Si t’ho digués tot. I va acabar amb una magnífica versió de Brilla per tu.

Però el públic en volia més i va forçar dues més perquè la nit s’arrodonís com la lluna plena amb Indomables. Un espectacle preciós, amb moments de blues, de jazz pur, de rock i, fins i tot, folklòrics que ens va captivar de principi a fi.