Reconec que em vaig equivocar de concert, segurament quan els vaig escoltar al Mallorca Live no em vaig adonar del que representaven. En aquell moment em van semblar un grup d’aquests indie amb un to pop rock més, que no sonaven gens malament. No ho sonen, tot s’ha de dir. Però no, Siloé no és un grup més. Tot hi haver llegit en alguna recerca per Google el seu caràcter religiós, també llegia la negació constant de ser-ho del propi grup. Però ja abans d’arribar a Es Gremi ja feia olor a cremat.
“Anda, mira, el local es cerrado, no vamos a pasar frío” se sent a l’altra banda del carrer. En realitat, tant dins com fora feia calor. Per això era important treure’s el jersei i posar-s’ho a l’esquena amb un bon nus al pit amb les mànigues. O els més deixats, al voltant de la cintura. He anat moltes vegades a Es Gremi, però aquest cop, el públic era diferent. Amb una mica d’imaginació, podríem rememorar aquell concert de The Beatles on demanaren a les dames de les primeres files sacsejar les joies, però ara per tot el públic.
Ja dins de la Sala principal de la millor sala de concerts de Mallorca total i absolutament petada, però sense olor a suor, a base de rebre moltes colzades poc cristianes vàrem aconseguir pujar al primer pis i posicionar-nos com a espectadors dels espectadors. A l’escenari, una creu lluminosa i gegantina que s’encén i s’apaga a cop de bateria. Una creu, present en mig de l’escenari de manera constant. Acompanyada varies vegades de missatges bíblics a la pantalla (amb capítol i verset).
Siloé als Estats Units segurament podria estar amunt dels millors escenaris MAGA, enaltint i apropiant-se d’una religió i una cultura per fer diners i blanquejar el malvats. Hi va haver moments que semblava una pura missa de 12 amb un públic còmplice cantant melodies tal “ama a tu pueblo señor”. I jo, molt incòmode perquè sempre he estat un ferm seguidor d’estar “en el lado correcto de la historia”. Més de The Boss que de MAGAs d’estar per casa.
Comença la segona cançó. Com a convidats de luxe, entrant per la porta que condueix als vestidors, apareix el batle Martínez acompanyat del seu seguiu d’inhumans. Es ve que va decidir acabar el dia en què havia donat ordres polítiques de no ajudar als més desafavorits – recorda’m que era el mateix dia que els funcionaris de Serveis Socials de l’Ajuntament varen denunciar la inacció de l’equip de Cort davant l’augment de sol·licituds de la gent més desafavorida de Ciutat – de festa, ocupant la primera fila del primer pis a l’esquerra, és a dir, la zona reservada per gent amb mobilitat reduïda. I, òbviament, durant el concert, el cantant va tenir vàries picades d’ullet amb l’equip coliderat pel marit de Prohens.
Aquesta era una crònica que no volia escriure. Però acab de llegir que l’Ajuntament de Palma es planteja portar a Siloé a Palma, per Sant Sebastià, i no puc deixar de dir la meva, davant tal possible malversació pública.
Aquest batle de Palma, Jaime Martínez, te el do de l’oportunitat, va accelerat de pistons, Palma 2031, Art Cologne, l’edifici de GESA… Tot a l’engròs, sense tenir en compte ni els barris ni els que certament necessiten de les polítiques públiques per fer-se un nom. No pensa els d’aquí ni en temes culturals.
L’altra dia al concert de Psiconautas, vàrem poder rememorar grans i petites històries de Palma, entre el públic i al escenari, artistes, cantants, grups o locals com el Blues Ville. Aquesta Palma no tornarà, però hauríem de fer un intent de recuperar i donar oportunitat als que comencen, als que volen tenir un lloc a l’escena musical, un teatre no és una sala de concerts, i si ja quasi be no queden sales privades, a lo públic se li ha oblidat el valor de l’escena musical local.
El concert de Siloé va ser con una mena de baptisme espiritual vestit de rock, i es que si avui en dia el dimoni torna a vestir de Prada, els MAGA local es disfressen de guitarristes i melenuts. No caigueu en la tentació.
