Arribàrem al Mallorca Live molt prest i amb un sol de justícia. Però ens feia molta il·lusió gaudir dels grups mallorquins que ens havien programat. La raó és que el festival també ha de servir perquè coneguem més la vertadera qualitat i talent dels grups de l’illa. David Cabot ens va donar la benvinguda a la segona jornada del Mallorca Live en un concert madur, demostrant que la tendresa del cor es pot transmetre per la veu acompanyada d’una banda tan jove com ben parida. Ja des del començament ens adonàrem que, si pensàvem que seria un dia per recobrar energies, estàvem molt equivocats. I, a més, tampoc podíem ser conscients que una oferta musical tan variada en l’origen (local, nacional i internacional) com en l’estil podia mantenir el nivell des de l’inici fins al final sense deixar-nos descansar ni un minut.
Maika Makovski presenta nou disc amb una posada en escena cuidada
Vàrem gaudir com a nens petits des de les 18?h fins a les 2?h. Vuit hores inesgotables de pur plaer musical. Des dels sons més M83 de Midnight Walkers, passant pel rock més dur de Peligro! o més friqui-canalla d’Alcalá Norte o la dolçor de Bikôkô i les tables de Maika Makovski que va presentar el seu nou disc amb una posada en escena preciosa. Fins als caps de cartell que van posar el llistó altíssim al darrer dia de MLF25.
Pel que fa als caps de cartell, al Rock brit clàssic més potent i, per a mi, la millor actuació de tot el dia, Suede. Ens va donar un espectacle tremend que va fer-nos suar tant com el cantant de la banda que semblava que nedava per l’escenari i entre el públic.
Massive Attack transforma l’escenari en denúncia política
Massive Atack ens va regalar un concert brutal en tots els sentits. Reivindicatius com són ells, la seva música plena de ritme, beats i sons que et fan volar tan alt que la caiguda per tocar de peus enterra pot fer-te arribar al més profund del teu cor i trencar-te el cervell. I, és que, la posada en escena dels britànics la van protagonitzar, de principi a fi, les imatges, xifres i sons de la massacre genocida d’Israel a la Franja de Gaza i la inacció (o alguna cosa més) del govern britànic que no va deixar ningú indiferent i va fer desplegar banderes palestines a banda i banda de l’escenari.
Altres mitjans ho tancaran amb un «va ser un míting-concert» o simplement no hi faran esment. Però és d’agrair i sempre quedarà en la retina i a l’imaginari col·lectiu que el Mallorca Live es va mullar, i fort i de la mà del seu cap de cartell, en l’opinió sobre una guerra que ja està durant massa i que no ens pot deixar indiferents ni hem de tolerar que s’obvii. La música també és reivindicació. La música, com cultura, també és política. I la inacció o omissió és complicitat.
Com reivindicativa, d’altra forma i amb altres temes protagonistes ha estat sempre Rigoberta Bandini que camuflada de cantant pop més naïf, ens va regalar un concert ple de color i vitalitat que, per nosaltres, va ser el colofó d’un gran segon dia de Mallorca Live, molt més intens i reivindicatiu del que esperàvem.
Recorregut:
L’aire fresc: David Cabot
Els dinàmics: Midnight Walkers
Els irreverents: Peligro!
La dolçor: Bikôkô
La hipnòtica: Maika Makowski
Els trapelles: Alcalá Norte
Els reivindicatius: Massive Attack
Els millors i incombustibles: Suede
La més original: Rigoberta Bandini
