El Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Joves de Mallorca per la Llengua han presentat una anàlisi detallada sobre la presència del català a la UIB, on es palesa una fractura entre la llengua compromesa a les guies docents i la realitat impartida a les aules. L’informe, basat en el seguiment de 592 assignatures durant més d’un curs acadèmic, conclou que només una quarta part de l’oferta formativa total s’imparteix íntegrament en la llengua pròpia de les Illes Balears.
Metodologia i contrast de dades oficials
L’estudi s’ha estructurat a partir de dos eixos: l’anàlisi de les guies docents (la presència formal) i l’enquesta a l’alumnat per verificar la llengua real percebuda. Aquesta metodologia ha permès construir un indicador de compliment que mesura si la llengua declarada per la Universitat de les Illes Balears coincideix amb la pràctica educativa.
Les dades mostren que, si bé un terç de les assignatures estan planificades teòricament en català, a la pràctica només el 75% d’aquestes compleixen amb el compromís lingüístic. Aquesta divergència redueix la disponibilitat real de docència en català a un 25% del total de la mostra analitzada.
Desequilibris per branques de coneixement
L’anàlisi per disciplines revela una distribució desigual de l’ús del català. La situació és especialment compromesa a la branca de Ciències de la Salut, on la presència de la llengua pròpia es descriu com a pràcticament inexistent. En aquest àmbit, menys d’una desena part de les assignatures es poden cursar en català, fet que les entitats qualifiquen d’alarmant i estructural.
D’altra banda, l’estudi assenyala que l’ús de categories com la “docència bilingüe” o “mixta” a les guies docents sovint no reflecteix la realitat de l’aula. En aquestes assignatures, la presència del castellà acaba essent predominant, la qual cosa, segons l’informe, dificulta el dret de l’alumnat a rebre una formació íntegra en català.
Indicadors de disponibilitat i compliment
L’informe introdueix l’indicador de disponibilitat per avaluar la possibilitat real de l’estudiant de triar la llengua de formació. La manca de coherència entre la planificació i l’execució docent genera, segons les entitats, una inseguretat informativa en el moment de la matrícula.
L’indicador de compliment s’utilitza per detectar el grau d’assoliment dels objectius de política lingüística. Les dades recollides indiquen que la percepció de l’alumnat sovint difereix de la informació oficial proporcionada per la institució, especialment en aquells casos on el català figurava com a llengua vehicular única.
Propostes per a la normalització lingüística
Davant aquest escenari, les organitzacions recomanen establir objectius mínims quantificables de presència del català en la docència. L’estudi suggereix que la definició d’indicadors mesurables facilitaria el seguiment de l’evolució de les llengües d’impartició.
Entre les mesures proposades destaca la necessitat de reforçar els mecanismes de seguiment del compliment de la llengua indicada a les guies. També es planteja la revisió de l’ús de les categories mixtes per assegurar que la informació sigui fiable i coherent per a l’estudiant. Finalment, es reclama que la universitat esdevingui un espai de referència que prestigii l’ús de la llengua pròpia en l’àmbit acadèmic.
