Quan Saturnine acudeix a una cita per llogar una habitació, no sospita que entra en una casa amb vuit inquilines desaparegudes. El pis és propietat d’Elemirio Nibal y Mílcar, un aristòcrata espanyol refinat, obsessionat per la Inquisició i fascinat per Ramon Llull. Aquest és el punt de partida de Barbablava, la novel·la d’Amélie Nothomb que revisita el conte clàssic de Charles Perrault i el transforma en un relat contemporani marcat pel suspens i l’erudició.
Un conte clàssic en clau moderna
A la mansió parisenca, l’ambient és elegant, però hi plana una amenaça. Com al relat original, hi ha una porta tancada i una advertència. I, com al conte, la protagonista no s’hi resigna. La proposta de Nothomb manté l’estructura del relat de fades, però l’omple de referències literàries, converses carregades de tensió i una atmosfera sofisticada.
L’element central de la narració no és l’acció, sinó els diàlegs. Les converses entre Saturnine i Elemirio es desenvolupen entre copes de xampany i plats selectes, en un joc constant de poder, ironia i provocació. L’ogre del conte aquí es presenta com un home cultivat i imprevisible; la víctima potencial, com una interlocutora intel·ligent i reticent.
La marca Nothomb
Amélie Nothomb va néixer a Kobe, el Japó, l’any 1967. Filla de diplomàtics belgues, va passar la infància entre Àsia i Europa i actualment resideix a París. Va debutar amb Higiene de l’assassí i des de llavors ha publicat més d’una vintena de novel·les. Llibres Anagrama ha editat títols com Pétronille, Set, Els aeròstats o Primera sang, que va rebre el Premi Renaudot.
El seu estil es caracteritza per trames tancades, diàlegs afilats i una combinació de sofisticació i absurd. A Barbablava, torna a explorar aquests recursos per construir una història que apel·la tant al lector de contes com a qui busca una reflexió sobre el poder, el perill i la llibertat individual.
Una cambra simbòlica
Sense necessitat d’enfocar-se en l’acció ni recórrer a escenes explícites, la novel·la dosifica la tensió mitjançant un crescendo verbal. La cambra prohibida es converteix en un símbol que travessa tota la narració: el límit entre allò conegut i el que s’amaga, entre l’ordre aparent i el desequilibri latent.
Amb Barbablava, Nothomb proposa una lectura moderna d’un mite antic. I ho fa sense abandonar els elements que defineixen la seva literatura: l’enginy, el perill suggerit i una posada en escena minimalista on cada paraula compta.
