La Fundació Miró Mallorca inaugura el 18 de setembre de 2026 tres noves exposicions temporals que aborden la relació entre la memòria, el territori i l’entorn natural. Fins a l’11 d’abril de 2027, els espais de la institució acullen les propostes inèdites de Pedro Torres, Isabel Servera i Carlos Casas. Aquests tres creadors plantegen un diàleg directe amb l’arquitectura del museu i la pràctica de Joan Miró mitjançant instal·lacions immersives, processos artesanals i obres audiovisuals.
La llum i l’alabastre a l’obra de Pedro Torres
L’Espai Cúbic de la Fundació Miró Mallorca rep l’artista Pedro Torres amb la instal·lació site-specific titulada «Jora». L’obra neix de l’observació de la llum dins l’entorn arquitectònic dissenyat per Rafael Moneo. L’artista utilitza l’alabastre i l’aigua per explorar el flux del temps i la sedimentació. Una gran làmina de pedra en rotació simula el moviment del sol, evocant els fenòmens naturals presents en l’obra mironiana.
«Jora», un terme del grec antic que defineix un lloc intermedi per esdevenir, inunda l’espai d’una llum vermella que contrasta amb reflexos aquàtics. L’alabastre, material present a l’arquitectura de la fundació, es mostra com una matèria fràgil connectada amb el seu origen líquid. La dimensió sonora de la instal·lació funciona com un element inestable més. A través de la unió entre intuïció poètica i física quàntica, Pedro Torres proposa una experiència on la imatge s’organitza des de la incertesa i l’espectador percep el canvi de la matèria de forma corporal.
Tradició i memòria artesana d’Isabel Servera
A l’Espai Zero, la creadora Isabel Servera presenta «Alenades», un projecte que recupera les tècniques artesanals del treball de la palma pròpies del Llevant de Mallorca. L’obra s’expandeix per l’espai simulant una cova que envolta dos conjunts escultòrics: «Vetleria» i les pròpies «Alenades». L’artista connecta amb la tradició familiar d’Artà per crear un llenguatge sense patrons establerts que tradueix matèricament el ritme de la respiració humana i de la costura tradicional.
L’obra de palma trenada dialoga amb blocs i lloses de marès reaprofitats de l’entorn del museu. Aquestes escultures orgàniques funcionen com estalagmites i columnes deconstruïdes. La instal·lació invoca les «vetleries», aquelles reunions femenines de treball col·lectiu on la transmissió oral i el cant acompanyaven la manufactura del garballó. L’aliança entre tradició i contemporaneïtat es completa amb el paisatge sonor aportat per la compositora Joana Gomila, creant un ecosistema propi on l’artesania esdevé un espai d’identitat col·lectiva.
El diàleg interespècies de Carlos Casas
L’Auditori de la institució acull les peces audiovisuals de Carlos Casas, un cineasta centrat en els espais on comunitats i natura coexisteixen. L’exposició inclou «Cementery» (2019) i «Bestiari» (2025). Aquesta darrera obra aterra a Palma després d’haver representat Catalunya i les Illes Balears a la Biennal d’Art de Venècia de 2024. «Bestiari» s’inspira en el text medieval «Disputa de l’ase» de l’autor mallorquí Anselm Turmeda, escrit l’any 1417, on els animals jutgen l’antropocentrisme de la humanitat.
Carlos Casas crea un espai d’immersió sonora i visual enregistrat a diferents parcs naturals. Els sons de ratpenats, dofins i abelles es barregen per generar un entorn que desafia la percepció exclusivament humana. La projecció fomenta una trobada intercultural i interespècies. «Cementery», per la seva banda, tanca aquesta proposta amb un viatge sensorial cap a un mític cementiri d’elefants, barrejant tradicions hindús i budistes per reflexionar sobre la mort, el colonialisme i l’extinció.
