La cartellera de febrer tanca el mes amb una selecció de títols que transiten entre el cinema de gènere, les noves adaptacions de clàssics literaris i el drama intimista. Entre les propostes més destacades es troba el retorn de la saga de terror Scream 7, la reinterpretació francesa d’Els miserables i el nou projecte protagonitzat per Ana Belén, Islas, que explora la solitud i el xoc generacional en un entorn insular.
El retorn del terror de Kevin Williamson
Una de les fites d’aquesta setmana és l’estrena de Scream 7, escrita i dirigida per Kevin Williamson, creador original de la franquícia. Aquesta entrega recupera la figura de Neve Campbell en el paper de Sidney Prescott, acompanyada per actors de lliuraments anteriors com Matthew Lillard i Scott Foley. La trama se situa en un context on Prescott ha intentat refer la seva vida, però es veu amenaçada per l’aparició d’un nou Ghostface que posa la seva filla en el punt de mira, reactivant els traumes del passat en un entorn aparentment segur.
Raonament moral a ‘Los miserables. El origen’
El director francès Éric Besnard proposa una nova aproximació a l’obra de Victor Hugo amb Los miserables. El origen. Lluny de les grans produccions musicals recents, aquesta versió se centra en el moment vital en què Jean Valjean surt de la presó i s’enfronta a la complexitat de la reinserció social. La pel·lícula s’articula com un drama de reflexió moral que posa l’accent en l’humanisme i la justícia social, amb un repartiment encapçalat per Grégory Gadebois, Alexandra Lamy i Dominique Pinon.
Ana Belén i la metàfora de la solitud a ‘Islas’
Marina Seresesky dirigeix Islas, un drama amb matisos d’humor negre on Ana Belén interpreta Amparo Lamar, una actriu en hores baixes que planeja el seu suïcidi en un hotel de les Canàries. El relat es desenvolupa durant dos dies en què la protagonista coincideix amb Toni (Manu Vega), un jove de vint anys amb qui estableix un vincle basat en el desencant compartit.
Segons la directora, el film utilitza la condició insular com una metàfora de la manca d’empatia en la societat actual. L’obra no només aborda el pas del temps i l’oblit, sinó que s’emmarca en un context on es percep de fons la realitat social de la immigració a les illes. El repartiment es completa amb les interpretacions d’Eva Llorach i Jorge Usón.
Trauma, tecnologia i animació
La cartellera es complementa amb altres mirades sobre la identitat i la supervivència. Eva Victor dirigeix i protagonitza Sorry, baby, una peça que analitza el procés de reconstrucció personal d’una professora de literatura després de patir una agressió sexual, posant el focus en la gestió de la culpa.
D’altra banda, el thriller La residencia, de Yann Gozlan, trasllada l’espectador a una residència artística d’avantguarda on una escriptora amb bloqueig creatiu (Cécile de France) estableix una relació de dependència amb una intel·ligència artificial anomenada Dalloway, a qui posa veu la cantant Mylène Farmer.
En l’àmbit de l’animació, Mamoru Hosoda presenta Scarlet, una aventura sobre una princesa medieval que cerca venjança i que, després de fracassar, entra en contacte amb la realitat del present. Finalment, s’estrena Manas, de Marianna Brennand, que narra la lluita d’una nena de 13 anys a l’illa de Marajó per trencar els cercles de violència sistemàtica en el seu entorn.
